El passat dia 31 de gener DHUB va obrir un nou debat confrontant dues paraules, la Artesania i el Disseny.
Obrint la conferència amb la pregunta: Pot l’artesania afrontar avui dia problemes de disseny?
Els convidats per parlar d’aquest tema van ser la Teresa-M. Sala, Doctora en Història i Geografia. I en Josep Maria Martí, Dissenyador industrial i Doctor en Filosofia.
Resum + Reflexió de la conferència:
El primer “Artesà” de la història del ésser humà va ser aquell homo de les cavernes que no podia caçar degut a una lesió. Com que ell no podia caçar, i per consegüent, no podia menjar, es va dedicar a arreclar i mantenir les llànces que utilitzaven els altres caçadors de la tribu. Tant és així, que quan els caçadors feien la feina principal ( que era buscar aliment ) i amb el seu treball s’alimentaven, l’artesa primigeni no conseguia alimentar-se directament amb el seu treball, sinó que depenía d’altres persones per poder menjar. És a dir, ell no viu del producte del seu treball, sinó del seu treball. Per això ha de demostrar a la resta del grup que fa molt bé la seva feina, que té valor, i compromís. D’aquesta manera els caçadors li donaven menjar a canvi d’aquest treball.
Artesania = Art amb les mans
La artesania es un treball de forma manual en el que entra en consonància les mans i el cap, produïnt un objecte que es diferencia del treball en sèrie ja que la peça produida es única, tenint així més valor.
Artesà = Quelcom que fa art amb les mans
L’ Artesà es quelcom que te una habilitat o destresa, instruit en una tècnica, per dur a terme la fabricació d’un objecte. Arribant a sentir una satisfacció per el treball ben fet, per la simple satisfacció de conseguir produir-lo.
El Procés de Producció d’un artesà està enmarcat en dos termes molt importants, el primer és la virtud del material escullit per al disseny del objecte, i el segon terme és la tècnica utilitzada en aquest procés.
Aquest procés de producció ha anat canviant al llarg de la història. Desde l’Homo que arreclava les llances, passant pels gremis fins arribar a la revolució industrial. Durant aquest període la tecnologia i la tècnica s’han anat millorant i evolucionant, fins al punt en el que la tecnologia produeix més objectes que l’artesà. Però aquests objectes adopten uns altres valors ja que no són objectes únics, sinó una còpia de l’original o simplement còpies d’una idea.
Si enfoquem la visió cap a la tècnica, aquesta a canviat durant tota la història. Per això podem afirmar que l’artesa també ha anat adaptant-se a aquesta evolució.
Per tant, surgeixen algunes preguntes evidents:
On està el limit que separa l’artesà del dissenyador/arquitecte industrial?
És el dissenyador/arquitecte un artesà tecnològic?
La societat demanda objectes únics i amb més valor? O es conforma en tenir objectes còpia?
La societat pot arribar a valorar aquest objecte únic? O només vol que cumpleixi la seva funció?
Com es pot donar un valor “únic” a un objecte utilitzant la tecnologia o un procés industrial?
El valor “únic” del objecte construït se li pot donar mitjançant un procés de disseny específic per a cada usuari?
publiesarq.wordpress.com 