Monthly Archives: October 2010

Frases : Juan Ramón Jiménez

“Si et donen paper pautat, utilitza l’altre costat”  (Juan Ramón Jiménez)

Leave a comment

Filed under Frases

“Bād mā rā Khāhad bord”

Títol: “Bād mā rā Khāhad bord” (El vent ens portarà)
Director: Abbas Kiarostami
Guió: Abbas Kiarostami
Actors principals: Behzad Dourani
Any: 1999
Gènere: drama

Sinopsi

Un equip de rodatge de Teheran arriba a Siah Dareh, un petit poble del Kurdistan iranià, per documentar discretament la cerimònia fúnebre tradicional, però la mort de la vella, que té “100 o 150 anys” segons el seu nét, no acaba d’arribar.
La presència del l’equip provocarà una petita revolució entre els habitants del poble, convençuts que els membres del rodatge són en realitat cercadors d’un tresor que es troba al cementiri local.

La pel·lícula tracta sobre l’espera, el temps que transcorre mentre s’espera la mort de la dona, i se centra en la figura de Behzad, el director de l’equip, i en els vincles o relacions que va establint amb la gent del lloc.
En la seva coneguda articulació entre ficció i documental, Kiarostami fa un film escamotejant gairebé la meitat de la realitat. Evita acuradament el contraplà, i així l’espectador ha de completar els diàlegs amb la seva imaginació. Kiarostami fa un art de l’ocultació, i l’espectador passa a tenir un rol actiu en l’obra. Si la primera presa és un camí zigzaguejant, la sinuositat es repeteix en l’ascens al cementiri, en el viatge amb moto d’un vellet que dóna lliçons de vida, en l’increïble recorregut que fa una poma al caure a terra i, finalment, en les corbes del rierol de la presa final. La meravellosa arquitectura laberíntica del poble porta als habitants a moure’s entre cases superposades, passant d’una escala a una terrassa, i d’aquesta a un carrer, en un itinerari que s’agermana amb els altres recorreguts. Kiarostami va ser també pintor i, com els clàssics, repeteix el traç en zigzag.

+ info: cineismo / filmaffinity / wikipedia

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Action Art / Urban Action (Composició)

Exercicis pràctics que van haver de fer els alumnes d’arquitectura a l’assignatura “Composició”

Alumnes: Gianluca Discalzi; Maria Chiara Morganti; Luca Dalloglio

Alumnes: Albir; Argemí; Casadevall; Clarà; Ponce; Serra

Alumnes: Orlando; Moeller; Menicucci; Civieta

Alumnes: Marc Coll; Sergio Aparici; Carlos Sabater; Borja Abasolo

Alumnes: Jaume Lull; ???

Leave a comment

Filed under Actualitat ESARQ

Entrevistes Professors: Judith Urbano

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Introducció a la Història de l’Art i de l’Arquitectura (1er), Composició 1 (2n), Composició 4 (3r), Artists and architects: constructing culture (5è)


Tria

Una ciutat que funcioni: Barcelona, tot i que podem millorar sempre
Una ciutat que no funcioni: En totes hi ha coses que no funcionen
Un paisatge agradable: La platja i el mar a l’hivern i a l’estiu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un paisatge desagradable: Suburbis, fàbriques amb fum
Un llibre que t’hagi agradat: Els set llibres de Harry Potter en anglès,i, en plan més seriós Les metamorfosi d’Ovidi
Un llibre que no hagis acabat: Curiosament, La historiadora, d’Elizabeth Kostova
Una pel·lícula: El imperio del sol de Steven Spielberg
Una exposició: No en tinc cap de preferida, m’agraden sobretot les de pintura, de qualsevol època i fins les avantguardes.
Un disc: Qualsevol dels Beatles
Un artista: Picasso
Un arquitecte: Gaudí
Un plat: No tinc manies per menjar
Un esport: Anar en bicicleta

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que sàpiguen distingir els diferents moviments en arquitectura, pintura i escultura i identificar-los en la seva època.
Podries definir-ho també en una paraula?

Història de l’art!!

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Haurien de llegir més i visitar més museus.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Penso que han de llegir més, els llibres són una gran font de coneixement però entenc que per llegir has de tenir una disposició prèvia, sense estrès, amb calma i interès. De les bibliografies que els professors donen als alumnes, quants llibres han llegit? Estic segura que molts d’ells, cap ni un. Això és greu.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Jo no sóc arquitecta, sóc historiadora de l’art. Li diria que al principi cal sacrifici, moltes ganes i empenta. I donar molt per poc. Cal molta paciència per passar pel tub de moltes coses. Poc a poc, arriben els guanys.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Defensaré la tesi doctoral abans de final d’any. Col·laboro en el projecte museogràfic de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. Formo part d’un grup de recerca sobre el segle XIX amb l’UB.
Algun secret (in)confessable?
Sóc molt transparent, no tinc secrets.
Què en destacaries d’una o un d’ells?
La Casa Amatller és una gran casa modernista que finalment s’obrirà al públic per mostrar no només el continent si no també el contingut, ja que tot el mobiliari és original de 1900 i a més conté una col·lecció de vidre antic (sobretot d’època romana), retaules gòtics, escultura romànica, etc. Crec que Barcelona guanyarà un gran espai que no tindrà res que envejar a la seva veïna, per exemple, la Casa Batlló.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
Sóc molt barcelonina i potser sóc poc objectiva, però sempre m’ha agradat molt la meva ciutat. La globalització em molesta una mica en quan a que les grans empreses eclipsen el petit comerç que és el que dóna encant a un barri, a un carrer… tant Starbucks, McDonald’s, H&M, Zara…tot és igual! Aquí i a qualsevol altra ciutat del món…això no m’agrada massa però és el que hi ha…

Què li sobra?
Especulació, és una vergonya! I també sobren alguns edificis, l’ego dels arquitectes és tan gran!!!! (ho sento molt…glups!)
Què li falta?

Polítics que pensin més en la ciutadania i en les necessitats reals de Barcelona.


Què veus de l’Esarq que la faci diferent?
M’agrada el professorat, que és més jove que en altres escoles, és una mirada més creativa.

Què en destacaries?
Evidentment destaco la personalització. Penso que els alumnes no es donen compte (alguns) de la sort que tenen amb el tracte tan proper que els hi donem. Si anessin a la pública!!! Jo encara pateixo la seva burocratització per temes de doctorat i és increïble, tarden mesos a contestar-te de qualsevol petita cosa!!

Com penses que l’Esarq podria millorar?
De moltes maneres, per que sempre es pot millorar. Mai s’és perfecte! Podem millorar en organització, en comunicació, en docència, no vol dir que cap d’aquestes coses estiguin malament, però en totes podem arreglar detalls, segur!


Leave a comment

Filed under Entrevistes

Gent UIC: Estudis d’Arquitectura

Leave a comment

Filed under Actualitat ESARQ

Master in International Cooperation: Maria Elena Martin Zequeira

Leave a comment

October 25, 2010 · 7:00 am

Frases : Shigeru Ban

“Procuro evitar detalls molt sofisticats. De fet, intento que els detalls desapareixin”  (Shigeru Ban > web pròpia / wikipedia)

Leave a comment

Filed under Frases

“The Truman show”

Títol: “The Truman show” (El show de Truman)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Actors principals: Jim Carrey, Ed Harris, Laura Linney, Noah Emmerich
Any: 1998
Gènere: comèdia dramàtica

Sinopsi

Truman Burbank és un home corrent i una mica innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Porta tota la vida allà i mai no ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos el fan sospitar que alguna cosa estranya succeeix.

Truman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. D’altra banda, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix.
Es podria dir, també, que la pel·lícula és una adaptació del Mite de la caverna de Plató, on Truman és el presoner per tota la vida que no coneix un altre món més que la projecció del món real, l’escenari que s’ha posat davant seu.

La vida de Truman transcorre en un marc idíl·lic: una petita població americana de cases de fusta i tanques blanques que sembla extreta d’un dibuix de Norman Rockwell. L’escenari és tan “perfecte” que l’espectador podria pensar que es tracta d’un enorme decorat. De fet, els productors de la pel·lícula van arribar a considerar construir-ne un als seus estudis de Los Angeles. No obstant això, i de forma paradoxal, allò que en la ficció és un decorat es va filmar en un lloc real: Seaside, un poble de vacances a la costa de Florida projectat als anys 80 per dos urbanistes de Miami, els arquitectes Andrés Duany i Elizabeth Plater-Zyberk. Seaside, a més, s’ha convertit en el símbol del ‘nou urbanisme’ nord-americà, en el mascaró de proa d’un moviment urbanístic hostil a la modernitat que es va iniciar simultàniament fa tres dècades a banda i banda de l’Atlàntic.

+ info: viquipèdia / filmaffinity

2 Comments

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Concurs “VHOM” (ArchMedium)

Se propone el diseño de un nuevo edificio, la Viena House of Music, un proyecto que por su programa está llamado a convertirse en un importante lazo de unión entre la historia y el presente de la ciudad.

El concurso lo organiza ArchMedium, que se dedica a la organización de concursos de Arquitectura exclusivos para estudiantes. La intención es ofrecer a los estudiantes la posibilidad de participar en concursos académicos de Arquitectura, Diseño y Urbanismo bajo las mismas condiciones que en los concursos profesionales.

+ info: www.archmedium.com

 

Leave a comment

Filed under Concurs

Master in Internacional Cooperation: Hudita Mustafa

Leave a comment

October 18, 2010 · 7:00 am