Monthly Archives: November 2010

Entrevistes Professors: Marc Binefa

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Tarragona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes, 1r curs

Tria

Una ciutat que funcioni: Tokyo
Una ciutat que no funcioni: Tarragona
Un paisatge agradable: les vinyes de Nulles
Un paisatge desagradable: les places que envolten la Sagrada Família
Un llibre que t’hagi agradat: Atmósferas (Peter Zumthor)
Un llibre que no hagis acabat: La historia interminable (je, je..)
Una pel·lícula: Big Fish (Tim Burton)
Una exposició: La del Cerdà al CCCB (Busquets)
Un disc: Ok Computer (Radiohead)
Un artista: Gego (Gertrud Goldberg)
Un arquitecte: Rafa Moneo
Un plat: Arròs amb ou
Un esport: Futbol


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
INTENSITAT.
El més important és que generin una
actitud amb la que afrontar el repte projectual del segle 21. Aquesta actitud requereix d’una certa intensitat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Les claus complementàries són friccionar amb el món laboral i visitar arquitectura, ni més ni menys que treballar i viatjar.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
1) Arquitectura+altra carrera
2) Aprendre un idioma clau: xinès, àrab, rus,… a part d’anglès i/o altres.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic determinant el tema per fer el doctorat, i intentant reformular-me professionalment.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Hi ha una projecte força interessant en el que treballem per donar gruix i decapar la paraula “hotel” de la mà d’un client amb una visió molt clara.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
L’acupuntura sistemàtica és una eina vàlida però que no ho cobreix tot. Crec que s’ha de fer gran, ha de deixar de ser adolescent. Li manca metròpoli per esdevenir policèntrica i permetre el creixement (poblacional, turístic,…) equilibrat. M’agradaria parlar-ne amb els responsables de l’On vas Barcelona…

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Té una mida molt bona per poder arribar a tot arreu, disposa d’uns equipaments-llavor que tenen molt de potencial i sobretot és lliure de replantejar-se, això vol dir versatilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
A petita escala, els treballar i el viatjar, haurien de fer-se de manera més punyent. El treballar hauria de ser lo que fa la Caixa d’arquitectes però en massiu i el viatjar mai en grup, i tots ells amb els mateix pes que l’assignatura que en tingui més.
A gran escala, no hi entenc, però tinc la sensació que no ha de créixer en alumnes, però sí que s’ha de buscar l’excel·lència de manera decidida, i probablement fins a doblar el preu per fer un salt qualitatiu definitiu i despenjar-se de la competència. Que l’unica competència admissible es trobi com a màxim de prop a Madrid.
Un canvi de seu, no seria cap tonteria per començar…

+ info: www.dospuntsarquitectura.com

5 Comments

Filed under Entrevistes

Master in International Cooperation: Martijn Schildkamp

Leave a comment

November 29, 2010 · 7:00 am

Frases : Adolf Loos

“Només hi ha una petita part de l’arquitectura que pertanyi a l’art: el monument funerari i el monument commemoratiu. Tota la resta, el que serveix per una finalitat, ha de quedar exclòs del regne de l’art”  (Adolf Loos)

1 Comment

Filed under Frases

“Dogville”

Director: Lars von Trier
Guió: Lars von Trier
Actors principals: Nicole Kidman, Harriet Andersson, Lauren Bacall, Jean Marc-Barr
Any: 2003
Gènere: drama

Sinopsi

Dogville és un poble a l’interior dels Estats Units. Un dia, durant els anys de la Gran depressió, Grace, una bella dona que fuig d’uns gàngsters, va a parar allà. Aquest fet canvia radicalment la rutina del poble.

La pel·lícula presenta una originalíssima posada en escena, on tota la història succeeix en l’espai mínim d’amb prou feines una desena de cases. Totes elles estan definides per un decorat mínim que resum visualment la idea de casa: el concepte de casa apareix només insinuat, però la insinuació és suficient perquè l’espectador entri en la història i centri l’atenció en els personatges i no pas en el decorat. Les cases de Dogville, a través de la seva gairebé total invisibilitat, reforcen la presència dels personatges i els seus dilemes morals.
Allò que fa idèntiques les cases de Dogville, també fa idèntics els seus habitants. Tot a Dogville s’assembla, i ningú és diferent ni ha de ser-ho. Les cases, nues, funcionals i austeres al màxim, omplen tot el metratge. Aquest purisme estructural, que ens porta a pensar en el minimalisme artístic, ho despulla tot; i despullar l’espai arquitectònic és sinònim de deixar-ho tot al descobert. Viure a Dogville, en l’ordre ciutadà que ens planteja Von Trier, significa ajustar-se als paràmetres de la norma: una norma que vigila sempre a l’individu i li impedeix actuar amb plena llibertat. Cada casa i cada personatge ensenya la seva nuesa. Von Trier posa la història per damunt absolutament de tot, fins al punt de gairebé eliminar per complet els accessoris.

+ info: filmaffinity / wikipedia

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Llibre “Foro ESARQ-Roca 2008-2009”

Acaba de sortir publicat el llibre “Foro ESARQ-Roca 2008-2009” amb el resum de totes les conferències del curs.

Els conferenciants van ser:
17.10.2008 > Alonso x Acebo
24.10.2008 > Patxi Mangado
31.10.2008 > Picado – De Blas
07.11.2008 > Josep Maria Montaner
14.11.2008 > Josep Quetglas
21.11.2008 > Emilio Tuñón (Mansilla-Tuñón)
06.12.2008 > Fernando Menis
19.01.2009 > Luís Fernández Galiano
26.01.2009 > Manuel Aires Mateus
02.02.2009 > Ben Krone
09.02.2009 > Dan Stubbergaard (Cobe)
23.02.2009 > Peter Wilson (Bolles+Wilson)
02.03.2009 > William J.R. Curtis
09.03.2009 > Winy Maas (MVRDV)
27.04.2009 > Joan Busquets
04.05.2009 > Taula Rodona: C. Ferrater, R. De la-Hoz, J. Calvo, F. Arranz
18.05.2009 > Carme Pigem (RCR)
25.05.2009 > Taula Rodona: J. Bohigas, A. Jaque, F. Arranz
08.06.2009 > David Trottin (Périphériques)

El cicle Foros ESARQ-Roca va comptar amb el patrocini de Roca i amb la col·laboració de Scalae.

+ info sobre els Foros ESARQ: www.forosesarq.wordpress.com

Leave a comment

Filed under Actualitat ESARQ, Cultura, Foros ESARQ, Llibres

Entrevistes Professors: Undo (Guillen Augé i Anna Vergés)

Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1977 i 1978
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 1 de 2n curs

Tria :

Una ciutat que funcioni : Amsterdam
Una ciutat que no funcioni : Seseña
Un paisatge agradable: Els desapareguts horts urbans dels llindars del Llobregat
Un paisatge desagradable: Les urbanitzacions unifamiliars
Un llibre que t’hagi agradat: Col·lapse de Jared Diamond
Un llibre que no hagis acabat: Trilogia Millennium
Una pel·lícula: Master & Comander
Una exposició: Arquitectures sense lloc
Un disc: Quiet is the new loud, de Kings of Convenience
Un artista: Bestué Vives
Un arquitecte: Enric Miralles
Un plat: l’escudella i carn d’olla
Un esport: La natació

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Creiem que Projectes ha de ser el punt de trobada de totes les altres matèries, per formar la necessària mirada de conjunt, tècnica i artística, dels arquitectes. Cuinar amb els alumnes, més que donar receptes, perquè cadascú trobi un camí propi, entenent les dificultats i exigències a les que s’ha d’enfrontar l’arquitecte. En una paraula, seria transmetre energia iniciàtica.


Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Continuant amb la reflexió de les receptes i la cuina, sempre intentem comunicar una manera d’apropar-se a l’arquitectura desde la experimentació, amb l’empatia i investigacions envers el lloc-programa-client, i l’evolució constant del projecte mitjançant els treballs col·laboratius entre tots els alumnes, i un procés creatiu personal i intransferible de cadascun d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Que completés els seus estudis amb una altra àrea de coneixement no estrictament arquitectònica, per diversificar-se, i que viatgés a indrets amb més oportunitats que Barcelona.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Darrerament, tots els projectes d’Undo s’inicien amb baixos pressupostos, i com que creiem que és necessari acotar el malbaratament dels darrers anys, treballem i busquem arquitectures de qualitat, econòmiques i accessibles a tothom. També col·laborem amb 4 despatxos joves de Barcelona en el desenvolupament de 160 habitatges a Baiona amb l’arquitecte Duncan Lewis. Com a secret confessable, perquè encara està en una fase inicial, estem reactivant amb tot l’equip organitzatiu d’eme3 col·lapse l’ONG Design for he World (DFW), amb l’objectiu d’ajudar els que ajuden des de l’arquitectura i el disseny.


Què en destacaries d’una o un d’ells?
Sobre DFW, ara que sembla clar que la cooperació internacional serà una de les àrees subjecte de retallades econòmiques per part dels governs, creiem més que mai en les responsabilitats i oportunitats dels arquitectes en problemàtiques en les que podríem ser molt útils, però en les quals som més espectadors que implicats. Investigar i recopilar idees, tècniques, o projectes, innovadors o tradicionals, per crear una base de dades o catàleg on-line amb solucions sense copyright o patent és la primera fase d’aquest projecte.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Veiem una Barcelona dual, amb un nucli compacte i dens, propici per afrontar els reptes urbans del futur, però en clara deriva
cap a polítiques neoliberals, i un extraradi, extens i genèric, que haurà de ser objecte de grans revisions si volem que perduri com a model pels propers anys i que, ara mateix, no té ni govern metropolità.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Des de la seva fundació fins ara, creiem que l’ESARQ ha destacat per l’equip docent. Les sinergies intergeneracionals i internacionals entre els professors i el seu caràcter divers, creiem que la fa diferent de la resta d’universitats d’arquitectura de Barcelona.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Fent classes de Projectes dos dies a la setmana, obrint les aules de treball a les nits, relacionant-se amb les altres universitats i escoles, amb criteris de selecció de l’alumnat més estrictes, propiciant més les pràctiques professionals,…

Leave a comment

Filed under Entrevistes

Master in International Cooperation: Marie Aquilino

Leave a comment

November 22, 2010 · 7:00 am

Frases : Antoni Gaudí

“L’arquitecte és l’home sintètic, el que és capaç de veure les coses en conjunt abans que estiguin fetes”  (Antoni Gaudí)

Leave a comment

Filed under Frases

“Berlin is in Germany”

Títol: “Berlín is in Germany” (Berlín és a Alemanya)
Director: Hannes Stöhr
Guió: Hannes Stöhr
Actors principals: Jörg Schüttauf, Julia Jäger, Tom Jahn, Valentin Platareanu
Any: 2001
Gènere: drama

Sinopsi

Martin Schultz, de 36 anys d’edat, és posat en llibertat després d’11 anys a la presó. Com a ciutadà del Berlín Est, a l’antiga RDA (República Democràtica Alemanya), va viure la caiguda del Mur de Berlín des de la seva cel·la a la presó.
En ser alliberat, li tornen els objectes que portava en el moment de la seva detenció: un carnet d’identitat de la RDA, un permís de conduir de la RDA i una cartera amb diners, també, de la RDA.

Més enllà de la trista història personal del protagonista, la pel·lícula és el retrat d’un Berlín en plena transformació social, econòmica i urbanística, una ciutat que en pocs anys passa de formar part d’un petit país comunista, a ser la capital de l’Alemanya unificada, una de les gran potències capitalistes europees. Tota la ciutat està en obres i ràpidament va omplint-se de nous edificis i d’enormes plafons de publicitat.
En aquest context, el protagonista topa amb realitats completament noves per ell i fins i tot la compra d’un bitllet de metro se li converteix en una aventura.

+ info: filmaffinity

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

“Construint a la Sala” al MNAC

Diumenge 21 de novembre de 2010 al MNAC.

Construint a la Sala és un taller d’arquitectura gratuït per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Està dirigit a 600 joves i hi col·laboren uns 200 arquitectes, artistes i educadors, els quals de forma voluntària treballen perquè els nens i nenes construeixin la maqueta dels seus somnis.
El taller es desenvolupa, des de la seva primera edició l’any 2007, a la Sala Oval del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
L’objectiu és apropar l’arquitectura als nens i nenes d’una manera creativa i lúdica, donant-los les eines per comportar-se com a futurs usuaris responsables del seu entorn.

+ info: www.construintalasala.org

Leave a comment

Filed under Cultura, Esdeveniments