Monthly Archives: December 2010

“Good bye Lenin!”

Títol: “Good bye Lenin!”
Director: Wolfgang Becker
Guió: Bernd Lichtenberg
Actors principals: Daniel Brühl, Katrin Sass, Chulpan Khamatova, Maria Simon, Alexander Beyer
Any: 2003
Gènere: comèdia dramàtica

Sinopsi

La mare d’Àlex, una dona orgullosa de les seves idees socialistes, cau en coma dies abans de la caiguda del mur de Berlín i no es desperta fins vuit mesos després, ja en una Alemanya reunificada i capitalista. Això complica la vida a Àlex, convençut que res no afectaria tant la seva mare com saber que ha caigut el mur de Berlín i que finalment s’ha imposat el capitalisme a la seva estimada Alemanya Oriental. Per salvar-la, Àlex converteix l’apartament familiar en una illa ancorada al passat, una espècie de museu del socialisme en el qual la seva mare hi viu còmodament creient que res no ha canviat.

La pel·lícula mostra la transformació d’una ciutat per convertir-la en una metàfora de com va canviar el món. L’ensorrament del comunisme i la “invasió” capitalista genera una mutació total de la ciutat: la reunificació urbanística de Berlín comença amb enderrocs de vell edificis i planificació de nous edificis comercials i d’oficines, les estàtues i els símbols de l’antic règim són ràpidament substituïts per anuncis comercials i emblemes del nou sistema econòmic, els antics productes de les botigues de l’Alemanya de l’Est desapareixen per deixar pas a les marques occidentals, etc…

La banda sonora de la pel·lícula és de Yann Tiersen.

+ info: website / sonyclassics / wikipedia / filmaffinity

Advertisements

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Humor gràfic i arquitectura

Maximo: wikipedia

Leave a comment

Filed under Humor

Frases : Viollet-le-Duc

“La millor manera de preservar un edifici és trobar-li un ús”  (Viollet-le-Duc)

Leave a comment

Filed under Frases

“Berlin Babylon”

Títol: “Berlin Babylon”
Director: Hubertus Siegert
Guió: Hubertus Siegert
Amb: Rem Koolhaas, Renzo, Piano, Norman Foster, I. M. Pei, Hans Kollhoff, Helmut Jahn, Günter Behnisch.
Any: 2001
Gènere: documental

Sinopsi

El documental se centra en la reconstrucció de la ciutat berlinesa durant els anys 90, just després de la caiguda del Mur de Berlín, però també mostra imatges dels enderrocaments dels edificis que havien estat abandonats en ruïnes des del final de la Segona Guerra Mundial
A més, compta amb intervencions de diversos arquitectes de prestigi internacional com Rem Koolhaas, Renzo, Piano, Norman Foster, I. M. Pei, Hans Kollhoff, Helmut Jahn o Günter Behnisch.
La música del documental és del reconegut grup de rock experimental alemany Einstürzende Neubauten.

+ info: website / wikipedia

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Humor gràfic i arquitectura

Forges: wikipedia / web

Leave a comment

Filed under Humor

Entrevistes Professors: Elena Rocchi

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Cagliari, Italia, 1966
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Proyecto 5º, Curso 4º.

Tria

Una ciutat que funcioni:
Louis Kahn decía que la ciudad es la expresión de la voluntad del hombre de congregarse. La ciudad es un espejo gigante en el que se manifiestan nuestros modos de vivir. Una ciudad que funciona tiene que tener por la tanto asegurado un buen transporte y un espacio público donde congregarse. Barcelona para mi representa un ejemplo de esto. Tiene lugares infinitos donde la gente se congrega y los siente como extensiones de sus propios hogares. La Rambla Catalunya por ejemplo es para mi el antesala de mi casa.
Una ciutat que no funcioni: lo contrario
Un paisatge agradable: el paisaje terrestre
Un paisatge desagradable: el de la guerra.
Un llibre que t’hagi agradat: el Zen y el Arte del Tiro con Arco, de Eugen Herrigel
Un llibre que no hagis acabat: Los anillos de Saturno, de Sebald. Pero lo conseguiré.
Una pel·lícula: Eyes Wide Shut, de Stanley Kubric.
Una exposició: La última, “Tv/Arts/Tv”, en el Arts Santa Mònica, Barcelona
Un disc: L’indispensabile, de Vinicio Capossela
Un artista: Anselm Kiefer
Un arquitecte: Francesco Borromini
Un plat: Ous estrellats amb patates
Un esport: Natación

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
La Experiencia. El Hacer. El encontrarse a si mismo en términos de arquitectura.
Podries definir-ho també en una paraula?
El sentido del Viaje.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Creérselo.
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Trabajando.


Silencio, Estudio Enric Miralles, 1995, Barcelona

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Buscar y Trabajar con un maestro. Y confiar. Lo mismo que hicimos nosotros en nuestro momento. La sabiduría en “hacer arquitectura” es algo que recibes de alguien del que vas mirando (día tras día) los gestos al desplazar el lápiz, al colocar el papel en la mesa, sus silencios mientras observa el proyecto y sus intuiciones. Todos los grandes arquitectos estuvieron con otros grandes arquitectos. Al final nuestra profesión tiene mucho a que ver con el hacer. Y alguien tiene que ir haciendo mientras tú miras. Respirar en un taller de un maestro se transforma en la tierra de tu laboratorio.


Homografía 7

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
1. Trabajo sobre el “Dibujo” en mi estudio.
2. Preparo mi primera exposición monográfica sobre mis dibujos. Mi actividad desde hace 20 años es la Representación.
3. Cuido una tertulia cada dos meses (Chowroom) donde dos generaciones se reúnen a cenar para hablar sobre el misterio del futuro mirando al pasado.
4. Estudio las catástrofes y por donde se rompen las cosas.
5. Viajo para observar otras cosas, no siempre las mías.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Mi pasión por aprender. E ir andando al trabajo.


Biblioteca pública de Londres después de un bombardeo durante la Segunda Guerra Mundial.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Te haces de Barcelona después de un tiempo. Ahora, después de 15 años, soy de Barcelona. O sea, como los de Barcelona, tengo sentimiento de propiedad de mi ciudad. Lo que quiere decir que si me arreglan la plaza delante de casa, con los demás voy a ver que hacen, y busco el Regidor de mi distrito para pedirle por qué no me devuelve el jardín que había antes. No hay una Madrid de todos, pero sí una Barcelona de todos. Los de Barcelona siempre nos pondremos encima de la mesa por algo importante que hacer para nuestra ciudad. Creo, vaya.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Una universidad es una comunidad de individuos que se relacionan entre si, cada uno manteniendo sus características. Esto es lo que vivo en la ESARQ. Un gusto en relacionarme con todos los individuos, profesores o estudiantes. Destacaría de la ESARQ lo que destacaría de todos los lugares de enseñanza donde predomina el deseo por aprender por parte de todos.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
No creo que las cosas puedan mejorar o empeorar. Creo más bien que se puede progresar o no. Cuanto más se trabaje en las inspiraciones, la institución siempre progresará. Y eso creo que se hace posible con voluntad de los individuos y medios que la escuela ponga a disposición de ellos. La conversación entre la institución y los individuos es la que tiene que producirse siempre, a base de pequeños seminarios entre las dos partes.

2 Comments

Filed under Entrevistes

Frases : Rem Koolhaas

“Al preservar un edifici moltes vegades es cau en la falsificació”  (Rem Koolhaas > web pròpia / viquipèdia)

Leave a comment

Filed under Frases

Humor gràfic i arquitectura

arch.maaik: web / plusarquitectura

Leave a comment

Filed under Humor

Entrevistes Professors: Joan Vitòria

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes 5 i 6 (4t curs) i Foros ESARQ

Tria

Una ciutat que funcioni: pels vehicles, l’Eixample de Barcelona
Una ciutat que no funcioni: com a generador de “barri”, l’Eixample de Barcelona
Un paisatge agradable: la calma i la immensitat dels deserts
Un paisatge desagradable: qualsevol centre comercial
Un llibre que t’hagi agradat: “Espèces d’espaces” de Georges Perec
Un llibre que no hagis acabat: “À la recherche du temps perdu”, de Marcel Proust
Una pel·lícula: “Down by law”, de Jim Jarmusch
Una exposició: una d’actual, “Miquel Barceló, 1983-2009” al Caixafòrum
Un disc: un d’antic, de NY i molt conegut: “Velvet Underground & Nico” (1967). I un altre de més recent, d’aquí i poc conegut: “u_mä” (2007)
Un artista: Joan Brossa
Un arquitecte: el saber popular i les arquitectures vernaculars
Un plat: el gazpacho a l’estiu
Un esport: el futbol

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Ganes, ambició, actitud, esforç, interès, il·lusió,… Crec que això és vàlid per qualsevol cosa que ens proposem fer al llarg de la nostra vida. Si no hi ha res d’això, millor plegar i fer una altra cosa.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Han de tenir curiositat per descobrir i aprendre constantment, ja sigui llegint, viatjant, treballant,…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Si es vol dedicar a fer arquitectura en el sentit més habitual del terme (projectar i construir edificis), marxar a treballar a algun despatx a l’estranger. Si no, perquè no tots ens podrem dedicar a això, començar a buscar altres sortides alternatives, aquí o a fora.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Conjuntament amb el Pere Buil i el Carlos Cámara, vam crear l’exposició “Matèria sensible. Arquitectes joves catalans”. Es va presentar a Lisboa el juny passat, actualment s’està exposant a La Corunya i d’aquí un mes anirà a Berlín. I seguim treballant per poder seguir movent-la.

www.materiasensible.cat

Amb el col·lectiu “El globus vermell” estem preparant per al DHUB les activitats relacionades amb l’obertura al públic, com espai museïtzat, d’un pis de la Casa Bloc. També estem organitzant una gran Jornada d’Arquitectura per a famílies a La Pedrera, amb diverses activitats previstes (tallers, jocs, vídeos,…) per a tots els públics.
www.elglobusvermell.wordpress.com

Algun secret (in)confessable?
No. Si tingués algun secret, seria, per definició, inconfessable.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Tots els projectes serveixen per aprendre coses noves i, almenys de cara a un mateix, això és el més estimulant.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
La veig com una ciutat molt atractiva pels qui són de fora, però que, vista pels seus propis habitants, sembla que ha perdut una mica el nord i no acaba de tenir les idees clares.
Les opinions d’aquest workshop que vam fer fa pocs mesos amb “El globus vermell” ho reflecteixen bastant bé:
www.barcelonaopina.wordpress.com

Què li sobra? Què li falta?
Li sobren cotxes, motos, fum, soroll i estrès i li manquen espais per a vianants, carrils-bici i transport i equipaments públics (escoles bressol, espais per a artistes,…)
A les places hi sobren bancs individuals i hi manquen bancs col·lectius, com els de tota la vida.
I, en general, hi sobren normatives, ordenances i lleis sobre l’ús i el comportament a l’espai públic.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
La proximitat professor-alumne.
L’assignatura de Foro, que permet obrir la mirada més enllà de l’escola, és a dir, al món professional i a les diverses sortides de la nostra carrera.
La importància que es dóna a temes com la Cooperació o la Sostenibilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Pel que fa al “continent”, instal·lant-se en un edifici millor. Si això no és possible, millorant l’edifici on està, sobretot en aspectes tan bàsics com la il·luminació natural o les condicions acústiques d’algunes aules (per exemple, la 201 i la 202).
Respecte el “contingut”, posant més èmfasi en ser realment internacional, aconseguint més professors i alumnes de fora i potenciant els intercanvis d’alumnes i de professors amb universitats estrangeres.

Leave a comment

Filed under Entrevistes

Master in International Cooperation: Sergio Palleroni

Leave a comment

December 13, 2010 · 7:00 am