Entrevista a Pere Vall, director de l’ESARQ-UIC

PERE_VALL_1

© Pere Vall

“Ara, quan acabeu, teniu l’empenta i la capacitat de preguntar-vos el perquè de les coses “

Tal y como habíamos anunciado y con motivo de su nuevo cargo como director de la ESARQ-UIC,  recuperamos la entrevista del 2011 que se hizo a Pere Vall para actualizarla. Esperamos que así podáis conocer un poco más a nuestro nuevo director.

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1964
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Urbanística III, IV; 4t i 5èQüestionari ràpid
1a. Tria

Una ciutat que funcioni: Brookline MA, USA. No és coneguda perquè funciona com a apèndix de Boston, però s’hi viu molt bé. Pots viure en un habitatge aïllat i alhora tens sempre, a menys de deu minuts, un carrer amb comerços i transport públic. Té també una bona xarxa d’equipaments. Penso que concilia els avantatges de la baixa densitat amb els de la ciutat compacta.
Una ciutat que no funcioni: Per polemitzar una mica, Barcelona; en concret l’Eixample. Massa cotxes, fum i soroll; no puc passejar i parlar alhora. Arriba el cap de setmana i tothom, qui pot, marxa. Quan en una ciutat s’hi viu bé, no cal fugir.
Un paisatge agradable: La mitja muntanya catalana. En general els paisatges del Prepirineu. Amables i molt treballats per l’home; amb masies, masoveries, molins i ermites cada quilòmetre.
Un paisatge desagradable: Les perifèries metropolitanes, els continus d’urbanitzacions i polígons industrials, centres comercials, parcs d’oficines, paisatges anònims. No sé on sóc, no em diuen res i desconnecto.
Un llibre que t’hagi agradat: American Space: The Centennial Years, de J. B. Jackson. Un historiador del paisatge, capaç d’analitzar el procés formatiu del paisatge nordamericà integrant coneixements d’economia, política o literatura. Cal una cultura i una capacitat de síntesi excepcional per escriure aquest llibre. I, per si fos poc, està ben escrit i enganxa.
Un llibre que no hagis acabat: La majoria que començo a l’estiu. Hi ha llibres que he començat varies vegades, sobre tot a l’estiu. Són llibres que volen temps i una disposició tranquil•la per gaudir-los. Acaba l’estiu, canvio de xip i deixo el llibre.
Una pel•lícula: Cuirassat Potemkin, Eisenstein
Una exposició: Estic desconnectat
Un disc: Una bona versió de La Flauta Màgica, Mozart
Un artista: Picasso
Un arquitecte: Corbu
Un plat: Una bona amanida
Un esport: M’agrada córrer, és senzill i no necessito res més que voler córrer
Professor: Josep Quetglas, professor d’Història de la Arquitectura de la UPC
Assignatura: Urbanisme sempre. Però va haver-hi una assignatura d’Estètica on vam llegir un text del KAHN que em va fascinar
Materials: Tots els materials lligats a la terra: fang, pedra, fusta, ceràmica. És on em trobo més a gust. El límit estaria en el formigó.

© Masies disperses

© Masies disperses

1b. Sobre Barcelona

Eixample: Fum i soroll.
Diagonal: Oportunitat inacabada.
Sagrada Família: És un error voler-la acabar.
Rambles: Ja no són meves. Als anys 80-90 van deixar de ser nostres.
L’illa: Un 10 d’arquitectura urbana
Fòrum: S’ha de reconsiderar, ara no està prou utilitzat. Tasca pendent de regeneració.
22@: Bona idea que necessita reequilibrar l’ús productiu amb la residència. Encara no és un barri, necessita temps. És un camí que promet.
Glòries: Tal com ara està plantejat és decebedor. Penso que és un error el reproduir aquest parc a les Glòries. Segons Cerdà i el meu entendre, és un indret de centralitat on la mobilitat ha d’arribar, no només el cotxe, sinó totes les altres infraestructures, i per tant uns usos que sàpiguen compaginar l’espai lliure amb la intensitat urbana. Per mi, reduir-lo al desig d’un parc és tant ingenu com insensat, fruit d’una incomprensió notable i flagrant del que és la ciutat de Barcelona i la seva tradició urbanística.
Pel que fa al tambor es pot tirar, ja està bé, però tota la mobilitat s’ha de resoldre. Penso que és un pas endavant reconsiderar l’enginyeria, però d’aquí a que desaparegui sense assumir-la és un error.

@ Densitat

@ Densitat

Quina va ser la teva primera experiència com arquitecte?
Va ser un garatge. Un habitacle de cinc per cinc metres per guardar un cotxe. Me’l va encarregar un home que era cec i la seva parella. Aquest fet em va interessar, vaig pensar que el garatge podia ser un lloc que donés unes indicacions a aquest home per poder enfilar-se al terrat i notar que està més enlairat. Vaig donar-hi moltes voltes però no van fer cas de res del que havia previst. Van utilitzar el dibuixos que havia fet per legalitzar un volum de cinc per cinc metres. Vaig tenir la sensació que em preníem la cartera, no em van avisar de quan va començar l’obra. La vaig trobar quan ja estava tot mig muntat. Va ser una lliçó. Sortia de la universitat, on els projectes són un procés d’introspecció, de creació i després de construcció. Vaig entrar a lo bèstia al món real, on el constructor i propietari s’entenen al marge de l’arquitecte i, o et poses les piles i estàs més pendent del mon real o si segueixes amb el xip que els projectes només es fan des del teu món estàs equivocat. Va ser una lliçó en aquest sentit.

Per què vas estudair arquitectura? Què és el que més valores dels estudis d’arquitectura, el que més t’ha servit per exercir la professió o personalment?
Suposo que com tots vosaltres. M’agradaven les ciències i les lletres, m’agradava el dibuixar, la física, les matemàtiques, la literatura, filosofia… I en aquest sentit penso que vaig fer bé. Un cop dins el món professional vaig notar que la formació que vaig rebre era una formació fora del món real. Per tant no hi vaig treure un rendiment directe en l’exercici de la professió, més abans em vaig sentir frustrat. Havia estudiat moltes matemàtiques i no sabia calcular estructures senzilles, havia fet coses complicades que després no podia aplicar. En tot cas allò que em va quedar va se la capacitat de projectar, de plantejar els problemes i resoldre’ls de manera sintètica. Em queda més una actitud i unes eines abstractes per projectar que no alguns coneixements concrets que m’ajudessin a la pràctica professional.

@ Master Urbanisme Esarq

@ Màster Urbanisme ESARQ, Regenerating Intermediate Landscapes

Trobes que l’ensenyament ha canviat suficient?
No prou. Quan estudiava vaig estar vuit anys fins acabar la carrera. No era un mal estudiant, la mitjana era estratosfèrica. Entenc que això ja no és sostenible, però no em fet prou esforç en adequar el perfil de l’arquitecte al mercat real perquè ja es veu que és més divers. Hi ha tota una feina d’autoaprenentatge: el tècnic que es va reinventant cada “x” anys, el treball col·laboratiu en equip, el saber anglès… vull dir que hi ha una sèrie d’eines que van més enllà de saber fer equacions diferencials o saber calcular integrals.

Ens hem d’especialitzar els arquitectetes?
És bo mantenir un ventall ampli de coneixements en el moment en que us trobeu d’aprenentatge. La capacitat de projectar, la capacitat de fer xarxa amb els companys, de comunicar-te, de sintetitzar, de ser valent, emprenedor. I després sempre necessitaràs el recolzament d’un coneixement més pràctic, que aniràs a buscar en un curs de postgrau o en la pròpia pràctica. Quan et posis a treballar aprendràs exercint l’ofici. Aquest fet no es pot obviar. És a dir, l’exercici de l’arquitecte no és jo acabo i em poso a treballar en un despatx, per engegar un despatx si s’opta per això, seran uns anys d’aprenentatge. La idea de l’ofici que ha de ser practicat s’ha d’entendre, i ara estem abans d’això. Hi ha feina a fer, hem de millorar el model.

Què t’agradaria fer o et falta fer com arquitecte?
Uuuuuf. Sempre tinc la impressió que em falta molt. Ara el que m’agradaria fer es un llibre que em servís per conèixer millor els paisatges del meu país, de Catalunya. Tots aquells paisatges que veig que no funcionen i que haurien de funcionar millor, tant metropolitans, mal fets, desvertebrats, com paisatges agraris que també estan sense trobar el seu camí i s’estan malmetent. M’agradaria conèixer-los a fons, des de la seva història, des de la seva transformació i la gent que hi viu i veure com es podrien orientar processos perquè s’activessin, perquè tinguessin identitat una altre vegada, perquè fossin bells, perquè fossin més justos. M’agradaria poder pensar sobre això, poder sintetitzar la informació que he anat acumulant durant aquests anys i teoritzar sobre aquest tema.

Amb la teva experiència personal però posant-se en la situació d’un estudiant que avui en dia acaba la carrera, què aconsellaries?
Jo crec que el millor és associar-te amb companys i fer un plantejament d’empresa- cooperativa de serveis, que pugui integrar la producció de l’edifici, la seva gestió, el màrqueting de la idea, el disseny, la comunicació, publicacions, tirar endavant processos participatius, diagnosis… que sigui innovadora i que treballi bé. I treballar en xarxa, no només local, sino també internacional, per això és tant important l’anglès. Una persona sola no va enlloc, a no ser que siguis fill d’un senyor que et pugui donar feina. Repetint allò que ja sabem fer tampoc anem enlloc, o no anem tant lluny. I ara quan acabeu teniu l’empenta i la capacitat de preguntar-vos el perquè de les coses: Per què han de ser així? Per què no poden ser d’una altre manera? Penso que s’ha d’aprofitar, perquè després amb el temps això es perd. I aquí demanaria ser molt ambiciós perquè si no no té sentit ser jove i estudiar arquitectura. Això és una altra cosa, això és per canviar el món i per fer-ho radicalment, ser disciplinat i treballar molt.

@ Base Cartogràfica

@ Base Cartogràfica

En la situació actual de crisis al sector, com creus que s’ha de posicionar o respondre la professió?
Això de l’arquitecte que fa edificis doncs no. Potser algú que per la seva situació biogràfica concreta ho podrà fer. Però tampoc no té sentit perquè la societat ja no demana més edificis ni més habitatge. El que ens envolta és ben lleig i està molt mal fet. Que ens passa als arquitectes que juguem tan poc? Per què tot el que hem aprés, tot el que tenim al cap no es veu als carrers ni als paisatges? El que es veu es una birria! Què passa amb tot el talent, tota la il•lusió? Què passa quan sortim de la universitat i ens convertim en arquitectes. Doncs senzillament que és una lluita ferotge a contracorrent. Tot el que es la qualitat, la justícia social, l’esforç, la sostenibilitat va a repèl del mercat. Penso que hi ha d’haver persones obertes amb un perfil professional molt plural que sapiguem produir des d’objectes, edificis, paisatges bells i justos que funcionin bé a totes les escales i compromesos més enllà de les exigències mercat. L’arquitecte ha de ser una persona necessària per a la societat. En els últims anys la figura de l’arquitecte s’ha trivialitzat. Bohigas deia que abans l’arquitecte era un cavall, que era un animal necessari per conrear el camp, el cavall et permetia moure l’arada. Aquest cavall avui en dia s’ha convertit en un objecte de luxe que ja no em serveix per produir, és un objecte restringit a una elit. L’arquitecte ha de ser una persona compromesa amb la producció i amb la construcció de la seva societat. Sens ha reduït a uns personatges una mica sonats que en el millor dels casos fem façanes boniques. Ja no sabem controlar les estructures perquè ho fa un enginyer, i per tant ens quedem amb la pell, ens quedem amb molt poc. Em de ser solvents, sòlids i compromesos amb tots els llocs on puguem projectar. I a partir d’aquí recuperarem aquest rol que hem perdut.

Fa 2 anys deies que “Hauríem de compartir més (professors i alumnes) el que fem per separat. Penso que hi ha massa poc espai per les sinèrgies, per associar-nos en projectes col·lectius que vulguin canviar el món. Podem donar més” Ara que esteu a la junta de l’ESARQ, quines mesures esteu prenent per arribar assolir aquest nivell de conjunció professor – alumne?
Estem treballant en aquesta línia. Aconseguir que vosaltres ja des de l’escola aprengueu a treballar en grup i plantejar alternatives que fan falta. Sempre intentem que tant en Projectes 5 i 6 com en TFG treballeu en propostes que van des de l’escala del paisatge, en indrets complicats que no tenen una resposta fàcil a l’edifici. A partir d’aquí desenvolupeu un projecte de forma que cada producció forma part d’un propòsit més gran que el territori necessita. Intentem aproximar el projecte a les necessitats reals. O activitats com concursos o el Re-Set. Iniciatives on hagueu de treballar en grups per crear algo emblemàtic que ha de comunicar. També des de les enquestes volem treballar amb sistemes que ens permeti saber més la vostra opinió. Això ho està impulsant especialment la Marta Benages. Ens agradaria que hi hagués un procés d’assumpció de la vostra responsabilitat vers les infraestructures, el material i del vostre futur. En definitiva, que ens ajudeu. Perquè si ens limitem en dir fes això fes lo altre no anem bé. Si després sortiu d’aquí i heu de ser els directors de les vostres empreses heu d’agafar ja la iniciativa. Tot el que sigui establir ponts sistemàtics d’informació i d’iniciativa… això ho intentarem. Pel que fa a la docència, també intentem incorporar els assistents amb un perfil més proper a vosaltres per tal de que hi hagi connexió. Perquè si no la tendència es a desconnectar-se, sobretot si estàs embolicat amb la gestió i aquestes coses, per tant hem de fer aquest esforç constantment.

Jaume Nart, equip Cultura Esarq

Leave a comment

Filed under Entrevistes

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s