Aprofitan el cap de setmana i el bon temps us proposem una ruta pel litoral del barri del poblenou. Com de costum il·lustrada pels alumnes de l’optativa de Tècniques de representació gràfica de la ESARQ.
El poblenou va ser el lloc per a l’indústria durant el segleXX. Els ultims anys ha estat canviant enormement, marxan indústria i veïns per deixar pas a officines de multinacionals i empreses de l’estat. La façana marítima de barcelona tal i com la coneixem des dels jocs olímpics la van concebre principalment els arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech. A mesura que aneu fen el recorregut podeu anar-vos fixant en el pas del temps i les lliçons d’urbanisme i ciutat que s’hi apliquen. Esperem que us agradi.
Torre del Gas, EMBT, any 1999.
Torre d’oficines de l’empresa Gas natural. Veïna de l’estació de frança i de nombroses vivendes la torre desfregmentada aconsegueix reflexar els edificis que l’envolten i el cel sobre la seva superfície de vidre. No hem de deixar perdre l’oportunitat d’analitzar a fons la petita plaça que l’envolta.
Observatori meteorològic de la Vila Olímpica, Alvaro Siza Vieira, any 1992
No podem deixar de passar per una obra de tal perfeccionisme com és l’observatori meteorologic. Construit amb formigó i ceràmica de planta circular. Recomanem buscar alguns detalls constructius avans de visitar-la.
Pergoles avinguda d’ Icaria, Enric Miralles, any 1992
Can Gili Nou, Arquitecte:Antoni Vilanova i Eduard Simó, any 2011.
L’antic edifici de la farinera gili ara convertit en casal de barri de la vila olímpica
5 illes, OAB, any 1995
Operació urbanistica i arquitectònica del despatx de l’arquitecte Carlos Ferrater amb Josep Mª Montaner i Lucía Ferrater. Podem fixar-nos en com adopta la trama de cerdà i canvia radicalment per donar façana al mar fen apareixre un seguit de torres idènciques.
L’illa de la llum, Lluís Clotet i Ignacio Parici, any 2005
Lluís Clotet ens va explicar aquest projecte de primera ma a l’anterior edicio de ForoESARQ. Els apartaments, gràcies als seus 3 metres de façana volada, no tenen ni un dintre ni un fora marcats. Quan els veïns decideixen obrir les persianes que els aïllen del paisatge des de fora podem veure l’edifici esmicolar-se o fondre’s amb el cel.
Parc de Diagonal Mar, EMBT, any 2002
L’ultima parada hem volgut que fos un lloc per estar-se una estona i poder relaxar-se després de la dura caminada. Un dels parcs més bonics de barcelona. Estigeu atents i pareu bé tots els sentits.
El recorregut a Google Maps
http://maps.google.es/maps?f=d&source=s_d&saddr=Passeig+de+Salvat+Papasseit,+08003+Barcelona&daddr=Carretera+desconocida+to:Avinguda+d’Ic%C3%A0ria+to:Carrer+del+Taulat+to:Carrer+d’Espronceda+to:Carrer+de+la+Selva+de+Mar+to:41.4072819,2.2111289+to:Carrer+de+Llull&hl=es&geocode=FYVxdwIdAnAhACkpeOUPB6OkEjHyfE59f9e54Q%3BFSaNdwIdypEhAA%3BFQCTdwIdC4UhAA%3BFeakdwIdipUhAA%3BFYq6dwIdVrohAA%3BFU7HdwIdHc0hAA%3BFTHTdwIdOL0hACkVL4D4RKOkEjEAkzog4PoAEw%3BFZfZdwIdMMMhAA&aq=&sll=41.393689,2.200302&sspn=0.006914,0.013937&t=h&gl=es&dirflg=w&mra=dme&mrsp=3&sz=17&via=6&ie=UTF8&ll=41.393689,2.200302&spn=0.006914,0.013937&output=embed
Ver mapa más grande
publiesarq.wordpress.com 