Entrevista Professors: Ricardo Flores i Eva Prats

Amb motiu de la presentació del llibre Seqüències Extremes, i la homònima exposició  al COAC publiquem l’esperada entrevista que vam fer  al Ricardo Flores i l’Eva Prats professors de PFC a la ESARQ.

Eva Prats i Ricardo Flores

Ricardo Flores i Eva Prats

Lloc i any de naixement: Buenos Aires (1965) Barcelona (1965)
Lloc de residencia: Barcelona
Assignatura i curs: PFC

Escull:
Una ciutat que funcioni: NYBarcelona (amb les seves coses: pel que fa al turisme ha perdut molt del seu bon funcionament)
Un paisatge agradable japó el que veus quan viatges amb tren per Anglaterra
Un llibre: “El circulo abierto” de Peter Brook  “Juan Belmonte, matador de toros” de Manuel Sánchez Nogales
Una pel·lícula: El padrino” “Con faldas y a lo loco”
Una exposició: Miró a l’escala de l’evasió Miró a l’escala de l’evasió
Una cançó  Bach Els segadors http://www.youtube.com/watch?v=hFV993YEFvU
Un artista: Miralda Miró
Un arquitecte: Borromini Asplund
Un plat:  carxofes cigrons
Un esport: natació natació
Un professor: Enric Miralles Enric Miralles
Una assignatura: projectes matemàtiques
Un material: formigó lli,formigó

Sobre Barcelona:
Eixample: ordenat monòton
La Diagonal: llarga llarga
Sagrada Família: desastre monstre(que no s’acabi mai)
Les Rambles: malaguanyada ja no es el que era
Glories: confusió els encants
L’Illa: fantàstic molt bo, molt interessant
Forum 2004: equivocació territori desconegut
22@: confusió no hi viu ningú, ciutat deserta

Preguntes
De la assignatura que imparteixes, Què creus que és el mes important de transmetre als alumnes? Podries definir-ho en una paraula?
Investigació, responsabilitat
La voluntat de treballar els teus interessos

Que han de buscar els alumnes per complementar el que aprenen a les teves classes?
Lectura, han de saber dibuixar, han de saber historia, llegir autors que els ajudin a imaginar-se altres mons.
Reflexió pròpia i dibuix

Y en general com creus que els estudiants podrien complementar aquests coneixements que els transmeten a la universitat?
Posar-se a despatxos a mitjans de la carrera. L’escola es fantàstica però no t’ho ensenyen tot. Per exemple l’activitat quotidiana de l’arquitecte. Quan ets molt jove estàs molt obert per aprendre-la i aprens amb naturalitat i sense nervis perquè estàs estudiant. En canvi quan ets arquitecte la tensió que tens es una altra.
Visitant obra directe, llegint llibres i comprar-los (No mirar-los per Internet. És important tenir una cosa física)Internet esta molt bé però necessites aquest plus, de anar fullejant.

Que veus a l’ESARQ que la faci diferent? Que en destacaries?
La proximitat amb l’estudiant es una qualitat. Una influencia més directe als estudiants. Ser petita també és un tema que resta competitivitat, que pot ser una avantatge o un problema.
La dinàmica que tenen amb els professors i la identificació que fan d’un curs amb un estudi o amb un professor és una manera que te de l’ ESARQ per diferenciar-se. A part de la connexió directe amb el món del treball.  Proposes un tema acadèmic i pots portar l’industrial a l’escola, és molt únic, són coses que a l’ ETSAB no passen.

Com veus el pas dels estudiants per l’ESARQ? Com creus que hauria de ser la seva participació dins de l’ universitat?
L’alumne hauria d’ implicar-se més, des del principi, no tansols a PFC.
Un alumne d’una escola d’arquitectura ha de conèixer tots els treballs que estan fen els seus companys de classe. Ha de tenir molt present l’oportunitat de tenir tanta gent pensant un mateix projecte. El treball dels altres ha de ser una part del teu aprenentatge.

Com creus que podria millorar l’ ESARQ?
Necessitaria mes temps per al PFC que en principi es pot estirar, perquè  9 mesos, per a un treball de recerca-investigació, son pocs. Ara per ara ens en sortim, va bé.
Li aniria bé tenir més temps per al PFC, un semestre més.

Maqueta dels tobogans de colors de la Plaça Nicaragua

Per que vas estudiar arquitectura? Que es el que més valores dels estudis d’arquitectura, el que més t’ha servit per exercir la professió o personalment
Ser molt observador, l’arquitecte com l’escriptor neix de l’observació. Jo soc molt obsessiu, llegeixo molt a altres arquitectes, això m’ha format. Des de tercer any que un professor em va convèncer per començar la meva pròpia biblioteca. Em va obrir un món inesperat i a partir d’aquí vaig gaudir molt aprenent a observar i a dibuixar això és el que mes m’ha servit. És la teva referència quan dibuixes. Haver passat anys mirant altres autors  t’apropa a altres mons que no coneixies, altres maneres de mirar la realitat.
M’ho va dir el meu pare. Als 18 anys no saps que t’agrada. M’agradava dibuixar i m’agradaven les mates, i el meu pare em va dir: “fes arquitectura”perquè quan la va fer ell era aquestes dues eren el  més important, tot i que ara no diries que el mes important son les mates i el dibuix . Avui en dia les mates no son tan importants i amb el dibuix diria que hi ha una confusió: ha perdut importància per l’ordinador. Sempre ens passa als humans pensem que les maquines sempre poden fer-nos-ho tot, i no.

Quina va ser la teva primera experiència com a arquitecte?
Treballar per Miralles, vaig venir a Barcelona per treballar amb ell. Creia que la universitat no era suficient i volia formar-me al costat d’ algú que tingues uns criteris. Vaig estar amb ell 5 anys.
Quan feia la carrera a les tardes anava a treballar amb la Carme Pinós i l’Enric Miralles. Vaig  acabar la carrera i vaig estar un temps més treballant amb l’Enric. Desprès ja vaig començar a guanyar concursos i vaig posar el meu despatx. La primera  experiència  laboral me la va donar guanyar un Europan.

Quines son les activitats o projectes que esteu desenvolupant actualment?Algun secret (in)confessable? Que destacaries d’algun d’ells?
Estem treballant amb la sala Beket, i el que es interessant en això és el mon del teatre, que no coneixíem fins haver guanyat aquest concurs. Anem molt al teatre; a veure funcions,a veure darrera l’escena, camerinos… Això també m’ha acostat al llibre de Peter Brooks i el documental de Pina. La gent del teatre són molt generosos, donen una mica la seva vida pel seu treball, com els arquitectes. És un projecte on estem en contacte constantment amb el problema. Tenim molta relació amb la gent del teatre, hi ha molta comunicació a traves de maqueta, perquè no estan formats per llegir plànols. Tenim una maqueta 1/20 de la sala principal on posem el cap dins per mirar i ells ens ajuden a medir, a posar alçades, a dibuixar.
La Beket, el palau de Palma, les vivendes socials. Destacaria el palau de Palma, perquè te fases el 1300, 1700… Sempre hem fet molta rehabilitació des de que vam començar. A Europa hi ha molta cosa construïda i clar, et toca treballar amb coses existents. El palau es la obra  més patrimonial que hem fet.

(+info: enllaç de la presentació del concurs per la sala Beket al COAC) http://www.youtube.com/watch?v=tgecjgnT9eg
(+info: enllaç de la exposició de les vivendes a Terrassa) http://www.youtube.com/watch?v=IBmNBl-k-4Q

Heu treballat a l’estranger? Com ha estat l’experiència?
A Milà. El projecte per a Microsoft era una obra ja plantejada on vam fer els exteriors. Al marge de les oficines, uns prototips que fan igual a tot arreu, nosaltres vam treballar amb  l’arribada i amb la guarderia de nens. Treballar amb coses existents t’obliga ser flexible, moltes vegades treballem en edificis que ja hi son, i ho prens com una preexistència sigui de tres anys enrere com de cent.
Per aquest projecte vam haver de viatjar molt. Intentar dominar la situació en un idioma que no es el teu no es fàcil, les reunions amb tècnics van implicar un esforç, vam carregar maquetes de Barcelona a Itàlia. Havíem de fer sentir que la distancia no era una barrera per nosaltres. El que em va fascinar de Milà és que són molt fins amb els detalls industrials, nosaltres no estàvem acostumats a això. D’altre banda els milanesos t’enganyen tota l’estona, són molt Italians… Això t’ensenya a ajudar-te d’arquitectes locals, quan ets aquí estàs còmode i quan ets fora aprens. D’aquí un temps sortirà un llibre explicant la nostra experiència amb Microsoft
Molt interessant  perquè hem treballat a Milà on el món de la construcció esta més evolucionat que aquí perquè tenen la indústria  que tenim aquí ferrers que son molt bons, el gremi dels  fusters s’ha perdut molt però els ferrers segueixen sen molt bons, treballen amb mil·límetres, són molt precisos. A Milà ens trobàvem  que el que treballa amb el ferro a la vegada ha estudiat, te títol universitari. Una reunió amb un industrial era molt efectiva ja que et venia la persona que ho feia amb la persona que et calculava, o era ell mateix  que sabia treballar el ferro i també havia fet enginyeria . A milà i a veremo, al nord d’Itàlia sempre han estat molt orgullosos de ser bons artesans i han passat al mon de la tècnica, per les universitats i d’innovació, amb la mateix orgull. Ho cuiden molt , i a mi em fa molta il·lusió perquè les coses ben fetes són les que et fan mes il·lusió.

Que t’agradaria fer o et falta fer com a arquitecte?
Nosaltres acabem de començar, ens falta tot. Volem seguir tenint feina, tenir continuïtat, treballar perquè és el que et fa comprovar les teves idees. M’agradaria treballar més a fora, no en programes concrets, sinó en altres països.
El que m’agradaria fer es seguir construint com fins ara, poder continuar, sobretot anar a la obra,perquè el dibuix que fem es un dibuix amb la responsabilitat de construir.

Maqueta 1:200 de l'Edifici de Torresana

Amb la teva experiència actual però posant-te a la pell d’un estudiant que acaba la carrera avui, que li aconsellaries que fes?
Anar a fora,però no anar a fora per no tornar, continuar-se formant fora. Als Estats Units, o al Japó a llocs on pugui completar la seva formació. Ets molt jove quan acabes i cap escola et dona tots els instruments per enfrontar un projecte, pots però penso que estàs en una edat que encara pots aprendre molt.

En la situació actual, de crisis al sector, com creus que hauria de posicionar-se o respondre la professió?
Investigar i fer concursos. És un bon moment per investigar, per preparar-se,per fer recerca. Coses que encara que no es construeixin et fan pensar, quan hi hagi possibilitat hauràs estat uns anys investigant i discutint sobre un tema. Hi ha una cosa positiva que s’ha produït en aquesta situació en que hi ha menys feina. Hi ha més discussió i hi ha mes debat entre arquitectes.
Crec que el col·legi d’arquitectes podria dir bastant. S’ hauria d’alçar la veu i defensar la situació, com fan altres grups de treballadors. Aquí tots anem per lliure, no tenim cap tipus d’indemnització  individualment crec que espavilaria, gracies a que es una professió reflexiva camaleònica. És difícil pels que treballem perquè  som dins un sistema que no esta generant les coses per les quals nosaltres servim. Si veus que aquí no funciona que no hi ha ajudes del govern,la situació és difícil  l’únic que podem fer és sentir-nos preparats i pensar que si aquí s’acaba la feina te’n vas a  un altre lloc però és difícil  perquè hi ha una cultura constructiva tot el que has fet aquí que no… t’agradaria deixar-la.

+info
Web de Flores y Prats http://www.floresprats.com
Projecte per a la sala Beket a l’hic* http://www.hicarquitectura.com/2011/07/flores-prats-sala-beckett.htm

2 Comments

Filed under Entrevistes, Projectes

2 responses to “Entrevista Professors: Ricardo Flores i Eva Prats

  1. Pingback: Entrevista Alumni: Toni Prat | Cultura i Publicacions ESARQ

  2. Pingback: Visita de la Cátedra Cerámica: Flores Prats Arquitectos | Cultura i Publicacions ESARQ

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s