Entrevistas profesores: Pere Vall

Pere Vall professor de l'ESARQ_UIC

Pere Vall


Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1964
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Urbanística II, III, IV; 3r, 4t i 5è

Tria

 Una ciutat que funcioni: Brookline MA, USA. No és coneguda perquè funciona com a apèndix de Boston, però s’hi viu molt bé. Pots viure en un habitatge aïllat i alhora tens sempre, a menys de deu minuts, un carrer amb comerços i transport públic. Té també una bona xarxa d’equipaments. Penso que concilia els avantatges de la baixa densitat amb els de la ciutat compacta.

Una ciutat que no funcioni: Per polemitzar una mica, Barcelona; en concret l’Eixample. Massa cotxes, fum i soroll; no puc passejar i parlar alhora. Arriba el cap de setmana i tothom, qui pot, marxa. Quan en una ciutat s’hi viu bé, no cal fugir.

Un paisatge agradable: La mitja muntanya catalana. En general els paisatges del Prepirineu. Amables i molt treballats per l’home; amb masies, masoveries, molins i ermites cada quilòmetre.

Un paisatge desagradable: Les perifèries metropolitanes, els continus d’urbanitzacions i polígons industrials, centres comercials, parcs d’oficines, paisatges anònims. No sé on sóc, no em diuen res i desconnecto.

Un llibre que t’hagi agradat: American Space: The Centennial Years, de J. B. Jackson. Un historiador del paisatge, capaç d’analitzar el procés formatiu del paisatge nordamericà integrant coneixements d’economia, política o literatura. Cal una cultura i una capacitat de síntesi excepcional per escriure aquest llibre. I, per si fos poc, està ben escrit i enganxa.

Un llibre que no hagis acabat: La majoria que començo a l’estiu. Hi ha llibres que he començat varies vegades, sobre tot a l’estiu. Són llibres que volen temps i una disposició tranquil·la per gaudir-los. Acaba l’estiu, canvio de xip i deixo el llibre.

Una pel·lícula:  Cuirassat Potemkin, Eisenstein

Una exposició: Estic desconnectat

Un disc: Una bona versió de La Flauta Màgica, Mozart

Un artista: Picasso

Un arquitecte: Le Corbusier

Un plat: Una bona amanida

Un esport: M’agrada córrer, és senzill i no necessito res més que voler córrer


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?

Interès i estima per l’arquitectura de la ciutat i el territori.
Compromís.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Sortir de l’aula i veure el món amb els propis ulls. En termes generals, experimentar i viure l’arquitectura amb intensitat i esperit crític, obeint cadascú el seu impuls de recerca personal.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?

Associar-se i treballar en grup, fer la feina el millor possible i seguir formant-se.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?

Ara estic compromès, juntament amb la professora Carmen Mendoza, en el Màster Regenerating Intermediate Landscape. Penso que és important formar bons arquitectes capaços de revertir processos d’urbanització degradants, i transformar paisatges genèrics de baix perfil (tan abundants en el nostre entorn metropolità) en paisatges amb identitat pròpia i contingut cívic. Volem incorporar la cultura del reciclatge al projecte de la ciutat i el territori. M’interessen especialment les arrels dels territoris, allò que no es veu però que explica perquè són com són. Allò que fa singular una ciutat o un paisatge (la cultura local) és un bé irrepetible (no renovable)… i també pot ser un “bon negoci” si es sap posar en valor adequadament.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?

L’any passat vaig viure a Boston. Ara que he tornat, veig Barcelona bruta, deixada i fràgil a nivell d’infraestructures. Penso que li sobra la “marca Barcelona”, viure tant de cara a la galeria i pendent del disseny, de l’aspecte. Penso que li cal plantejar-se objectius menys vistosos i més seriosos, sobretot (1) vinculats a les infraestructures del segle XXI (comunicacions, energia, reciclatge de l’aigua, gestió de residus…), sense deixar d’eixamplar les xarxes de transport públic;  i (2) vinculats a la salut pública i al control de paràmetres ambientals bàsics (reducció d’emissions contaminants, soroll…).

Territori: Masies disperses

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?

Base Cartográfica

És dinàmica i oberta. M’agrada perquè es busca a ella mateixa i es reinventa. Experimenta i innova. No està construïda sobre un pensament únic sinó sobre moltes preguntes. No té més remei que esforçar-se per millorar constantment si vol sobreviure. Res li és fàcil i nada a contracorrent.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?

Hauríem de compartir més (professors i alumnes) el que fem per separat. Penso que hi ha massa poc espai per les sinèrgies, per associar-nos en projectes col·lectius que vulguin canviar el món. Podem donar més.

També penso que hauríem de ser més ambiciosos en la nostra dimensió internacional. Quan el futur està en les xarxes i els mercats de treball importants són a l’exterior, cal una aposta decidida per establir vincles consistents amb altres universitats, i per implicar-nos més en propostes internacionals.

1 Comment

Filed under Entrevistes

One response to “Entrevistas profesores: Pere Vall

  1. Pingback: Cultura i Publicacions ESARQ

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s