“Postals de Barcelona” (Xavier Monteys)

A la plaça de les Glòries,aprofitant l’espai en obres del nou Museu del Disseny, es pot veure aquests dies l’exposició Barcelona Direccions, on es mostren un conjunt d’obres i iniciatives promogudes per l’Ajuntament. El muntatge es basa en l’aprofitament d’una sèrie de materials industrials que es fan servir per conformar l’espai. Cortines de plàstic, contenidors de diferent grandària, xarxes electrosoldades, cintes de plàstic contínues, puntals regulables, tanques d’obres públiques o taulers d’encofrat; tot plegat aconsegueix una atmosfera que transmet que l’arquitectura pot estar feta a partir d’elements de caràcter industrial que es deuen voler utilitzar per aconseguir un aspecte desembafant. D’aquesta manera de fer en podríem dir estil Servei Estació. El moment àlgid és quan, travessant un dels contenidors, ens troben en un mirador construït amb taulers d’encofrat i estructura de puntals. El contrast entre aquest petit espai i l’espectacle del soterrani que descobrim sis o set metres a sota dels peus és remarcable. El soterrani, de fet, és una obra en curs i per tant no té “acabats” que s’accentuen amb el recurs del contrast, dipositant una maqueta i unes capses d’embalar sobre una moqueta. L’aspecte recorda l’esperit de la reforma del Palais de Tòquio de París, on l’edifici va ser presentat com un espai no acabat que contenia obres d’art. L’arquitectura no acabada la percebem com una oportunitat; quan està acabada, en molts casos, la veiem com a publicitat.

D’entre els continguts de l’exposició destaca una col.lecció de cent tres postals dedicades cada una a una obra d’arquitectura, acabada, en curs de realització o en projecte. Totes contenen una imatge amb un número ben visible i una informació bàsica al dors, no hi ha millor manera d’adonar-se del que es fa que presentant-ho com una col.lecció. Estan pensades per endur-se-les, si n’agafen una de cada poden escampar a casa 103 postals. Amb aquest mosaic, vostès mateixos podran fer observacions i treure’n alguna conclusió, agrupant-les segons els sembli: els números permeten poder tornar sempre a l’ordre original. Aquestes són algunes observacions per començar el joc.

Els més abundants són els habitatges i les residències (22 postals), seguits pels espais públics i plans urbanístics (15+5). És notable el nombre de postals dedicades a fàbriques de creació o centres d’art (13). Si hi afegim biblioteques, ludoteques o filmoteques (5) i escoles o escoles bressol (10), formen un conjunt considerable dedicat a l’educació i a la cultura. Si, enlloc d’agrupar-les pels usos, tracten de fer-ho per diverses associacions, s’adonaran que entre els edificis culturals hi ha força edificis aprofitats als quals se’ls ha canviat l’ús, mentre que en altres usos és esporàdic. Entre els habitatges no hi ha cap edifici aprofitat. No és una mica estrany en els temps actuals? No hi han pensat des del Patronat Municipal de l’Habitatge? La sobrietat compositiva és notable en els edificis d’oficines. En canvi, on trobaran la concentració més alta de finestres disposades aleatòriament i de coloraines “engrescadores” és entre els habitatges. Hi ha tantes finestretes casuals, que quan ensopeguin amb alguna vella fàbrica convertida en biblioteca, per exemple, amb les finestres endreçades, els ulls descansaran. Les construccions més sòbries i més franques estructuralment es troben entre els edificis dedicats al transport: estacions, passeres o ascensors. N’hi ha poques, però són notables. Vostès mateixos poden fer les associacions que vulguin comparant les postals.

Després d’aquest joc, en sortir a la plaça de les Glòries, és inevitable preguntar-se com pot ser que entre els usos més creatius abundin els edificis aprofitats i no aprofitem el viaducte de Glòries? Com pot ser que l’estètica del muntatge expositiu utilitzi la contingència com a argument i fins i tot la precarietat, i en canvi a la ciutat no sapiguem aprofitar allò que tenim? Com pot ser que utilitzem la plàstica de la disposició aleatòria de les coses per reforçar el discurs i vulguem endreçar els Encants que són això? Com pot ser que construïm una nova coberta pels Encants a la plaça de les Glòries i no utilitzem com a coberta el sota del viaducte ara alliberat? Des d’aquí els convido a sortir a mirar-se les Glòries com l’autèntica exposició Barcelona Direccions Incomprensibles.

Article publicat al suplement Quaderns de El País, el passat dijous 17 de març de 2011

Leave a comment

Filed under Articles, Barcelona, Cultura

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s