“En construcción”

Director: José Luís Guerín
Guió: José Luís Guerín
Any: 2001
Gènere: documental

Sinopsi

“En construcción” és la història d’una transformació, la que pateix un barri popular d’una ciutat europea qualsevol, en aquest cas concret, Barcelona, vista a través de les obres executades a l’antic Barri Xino, avui anomenat Raval. Un espai degradat, amb alts índex de marginalitat, prostitució i presència d’immigrants i gent gran sense recursos que, malgrat les deficients condicions de vida, és també llar o lloc de treball.

En el resultat sorprèn la inclusió preponderant d’imatges de destrucció i enderroc més que no pas les de construcció pròpiament. Així, posa de manifest la fragilitat actual de l’arquitectura, la forma artística considerada de la permanència, al mostrar com edificacions recents són enderrocades amb el propòsit d’erigir-ne d’altres de noves al seu lloc. Murs de menys de 50 anys són ensorrats mentre que, de forma paradoxal, Sant Pau del Camp, l’edificació més antiga de Barcelona i que ha format part del barri durant segles, seguirà assistint a successius enderrocs i construccions. La seva presència pesa en els comentaris de l’aparellador i dels obrers, els quals admiren l’eficàcia del seu sistema constructiu i l’habilitat dels seus predecessors per aixecar una obra d’aquestes característiques. Poc a poc deduïm dels seus comentaris que només l’arquitectura de poder perdura en el temps, mentre que, en canvi, no hi ha cap respecte per l’arquitectura més habitable, la que pertany a aquells que vagaregen per la pantalla víctimes de les disposicions polítiques.

José Luís Guerín declara: “En un emblemático barrio popular de Barcelona, amenazado por un plan de reforma, se emprende la construcción de un bloque de viviendas. Queríamos conocer la intimidad de una construcción, así que nos metimos ahí, cuando ese espacio era todavía un solar donde los chavales jugaban a fútbol. Sobre este terreno buscamos la forma de convivir, conocer y rodar -así, por este orden- que nos permitiera abordar tanto el anecdotario de la propia obra como el que ésta generaba a su alrededor; en esa cotidianidad quebrada por el estruendo de los derribos, entre sus vecinos, en el barrio (de hecho la imagen del barrio se concretó en la del puñado de rostros que a nuestros ojos lo representaban). En este proceso, pronto advertimos que la mutación del paisaje urbano implicaba también una mutación en el paisaje humano, y que en este movimiento se podrían reconocer ciertos ecos del mundo. Sobre estos cimientos construimos una película”.

+ info: filmaffinity /elcriticón

Leave a comment

Filed under Cinema i Arquitectura, Cultura

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s