
Arxiu mensual: gener 2011
Master in Internacional Cooperation: Jacqueline Polvora
Arxivat sota Actualitat ESARQ, Masters ESARQ
Frases : Luís Barragán
“No me pregunten de este edificio o de aquél. No miren lo que yo hago. Miren lo que yo vi” (Luís Barragán)
Arxivat sota Frases
Expo Premis AJAC + Sessió “Inexperiències”

L’AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya) organitza un cicle de tertúlies amb els guanyadors del Premi AJAC VII, per explicar les seves “inexperiències” i anècdotes amb relació a les seves obres, projectes, treballs d’investigació o projectes final de carrera. Aquest cicle és una tertúlia oberta a tots els interessats en l’arquitectura, explicat per arquitectes joves que s’inicien en la professió.
La primera sessió es farà a la Nau Ivanow (Hondures, 28-30. Barcelona) el dijous 27 de gener a les 19 h, i comptarà amb l’assistència d’Olga Felip, Josep Camps, Maria Pardo Ruiz, Marta Peris, Jose Manuel Toral i Alvaro Homar. En paral·lel, el mateix espai acull fins al 31 de gener l’exposició dels premis AJAC VII.
+ info: aquí
Arxivat sota Conferències, Cultura, Esdeveniments, Exposicions
Convocatoria Becas Arquia 2011

Las becas pretenden dar a los candidatos la posibilidad de complementar mediante prácticas profesionales los conocimientos adquiridos durante su formación y contribuir al acercamiento entre los ámbitos profesional y académico, facilitando el acceso de los beneficiarios a cualificados estudios europeos de Arquitectura.
Asimismo, el programa fomenta la movilidad dentro de Europa, entendiéndola como un factor enriquecedor del desarrollo personal. La práctica se realizará, necesariamente, en un estudio de Arquitectura ubicado en una comunidad autónoma distinta de la de residencia o estudio del becario.
El plazo de admisión de solicitudes para la realización de prácticas en estudios europeos de Arquitectura se abrió el 1 de enero de 2011 y permanecerá activo hasta el 30 de abril de 2011.
+ info: aquí
Arxivat sota Beques
Urbanística II de l’ESARQ a la revista de Lliçà d’Amunt

Per descarregar-vos la revista, cliqueu aquí.
Arxivat sota Actualitat ESARQ, Notícies
Frases : Sáenz de Oiza
“Lo más importante que tiene que saber un estudiante que sale de la escuela es qué es y qué no es arquitectura” (Francisco Javier Sáenz de Oiza)
Arxivat sota Frases
“Asterios Polyp” (novel·la gràfica)

“Asterios Polyp”
Autor: David Mazzucchelli
Editorial: Sins Entido
Any de publicació: 2009 (a Espanya: 2010)
Asterios Polyp és un arrogant arquitecte i professor d’origen grec que dóna classes en una universitat d’Ithaca, Nova York, però que mai no ha construït res. La història, però, arrenca en ple desastre. Polyp fa el cinquanta anys i el seu món s’enfonsa. La seva dona, Hana, l’abandona i el seu sofisticat apartament de Manhattan crema en un incendi. Després de perdre-ho tot, agafa un autobús que el porti el més lluny possible, en un intent de fugir de si mateix. Així, arriba a Apogee, un poble enmig del no res, on troba feina al taller del mecànic Stiff Major. Aquí que haurà d’aprendre a treballar amb les mans i això li permetrà reflexionar sobre la seva vida.
“Asterios Polyp” està considerada una de les millors novel·les gràfiques editades el 2010 i ha estat guardonada amb tres premis Eisner.
Aquesta sàtira sobre el retrobament amorós d’un arquitecte i una escultora està trufada d’al·lusions a la mitologia grega, indagacions metaficcionals, cites de Aristòfanes, H. Hesse i I. Calvino, digressions sobre els Pares fundadors dels EUA, i disquisicions sobre la tensió entre rigidesa formal i subtilesa emotiva. Un gran desafiament, elegant, cerebral i divertit, al públic massiu.
+ info:
· “Asterios Polyp: Arquitecto egocéntrico recupera esposa” (El País)
· Asterios Polyp (La cárcel de papel)
· Asterios Polyp (Entrecomics)
· Asterios Polyp, de David Mazzucchelli (El blog de Metrópolis Libros)
“Nueva hornada arquitectónica catalana” por Llàtzer Moix

El suplemento Cultura|s de La Vanguardia de ayer (19.01.2011) publica un extenso artículo de Llàtzer Moix sobre una docena de estudios de jóvenes arquitectos catalanes que desafían a la crisis con ideas nuevas.
Cultura|s ha hablado con doce equipos de arquitectos menores de 40 años, muy activos pese a operar en un sector en crisis, diezmado tras los años de la burbuja inmobiliaria y la arquitectura estelar. Son miembros de una nueva hornada de la arquitectura catalana, con creciente proyección pública e ideas sobre el cambio profesional, la mayoría con base en Barcelona, una meca arquitectónica en horas bajas. La conclusión: los tiempos son duros, pero hay nuevos desafíos, ganas de afrontarlos y, por tanto, esperanza.
Descargar el artículo entero en pdf: “Arquitectos, treintañeros y muy activos”. Llàtzer Moix
Conferència de Cameron Sinclair (Architecture for Humanity)

Arxivat sota Actualitat ESARQ, Conferències, Cultura, Masters ESARQ
Master in Internacional Cooperation: Architecture for Humanity

Arxivat sota Actualitat ESARQ, Masters ESARQ
Frases : Rem Koolhaas
“Si un no canvia, no evoluciona i acaba per deixar de pensar” (Rem Koolhaas > web pròpia / wikipedia)
Arxivat sota Frases
“Lost in translation”

Títol: “Lost in translation” (Perduts en la traducció)
Director: Sofia Coppola
Guió: Sofia Coppola
Actors principals: Bill Murray, Scarlett Johansson, Anna Faris, Giovanni Ribisi.
Any: 2003
Gènere: comèdia dramàtica
Sinopsi
Bob Harris és un actor de mitjana edat que es troba a Tòquio per a realitzar sessions fotogràfiques publicitàries. Està casat, però el seu matrimoni ha entrat en una fase d’avorriment i ell està en una etapa de malenconia. A l’hotel on s’allotja coneix a Charlotte, la jove esposa d’un fotògraf que està treballant durant uns dies en altres llocs del Japó, de manera que ella es troba sola a Tòquio. Tots dos pateixen insomni i es coneixen al bar de l’hotel, entre ells s’establirà una relació de mútua comprensió, que es va estrenyent al llarg dels dies en els quals cadascun aprèn i comprèn els aspectes més personals de l’altre.
La pel·lícula és també un retrat de la ciutat de Tòquio (els llums de neó, els edificis moderns de vidre, la cultura tradicional,…), el retrat personal elaborat per Sofia Coppola. Igual que li va succeir a Woody Allen amb “Vicky Cristina Barcelona”, la premsa local va acusar Sofia Coppola de donar una visió tòpica, superficial i caricaturesca de la ciutat.
+ info: website / wikipedia / filmaffinity
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
“Matèria sensible: joves arquitectes catalans” a Berlín

“Matèria sensible: joves arquitectes catalans” és una mostra d’arquitectures realitzades per estudis joves establerts al territori català i que comparteixen no tan sols el fet generacional sinó, sobretot, unes actituds i una manera d’entendre i exercir la professió. És també una aposta personal (i, per tant, necessàriament parcial i no exempta de risc) dels arquitectes comissaris, que pretén ser també una possible resposta a les preguntes de com ha de ser l’arquitectura en aquest moment de falta de models i de què pot aportar l’arquitectura catalana al context de crisi econòmica global.
“Matèria sensible: joves arquitectes catalans” pretén mostrar i evidenciar la capacitat d’aquests joves arquitectes per donar resposta als desafiaments contemporanis de l’arquitectura a nivell global, derivats de la crisi econòmica i social i la fi dels paradigmes que han guiat l’arquitectura en els darrers anys. En aquest sentit, les obres en exposició presenten trets comuns: una arquitectura sensata, honesta, que assumeix les limitacions pròpies del moment, del lloc, de l’encàrrec i dels recursos disponibles, per transformar-les en oportunitats. Es tracta d’una selecció d’arquitectures que comparteixen una manera d’exercir i entendre la professió i connecten amb els matisos i aspectes que distingeixen la cultura i la societat catalana, i que són, així mateix, clarament exportables. Arquitectures locals per a un món global.
Comissaris: Pere Buil + Carlos Cámara + Joan Vitòria
Estudis d’arquitectura inclosos a l’exposició:
- Arquitectures.Bosch.Capdeferro (Ramon Bosch i Bet Capdeferro)
- Núria Salvadó i David Tapias
- DataAE (Claudi Aguiló i Albert Domingo)
- David Sebastian + Gerard Puig
- H arquitectes (David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros, Roger Tudó)
- Emiliano López + Mónica Rivera
- Francisco Cifuentes
- Josep Bunyesc
- TEd’A Arquitectes (Raimon Farré, Jaume Mayol, Irene Pérez)
- unparelld’arquitectes (Eduard Callís, Guillem Moliné)
Audiovisual: Adriana Salvat
Exposició a Berlín
del divendres 14 al diumenge 16 de gener del 2011 (ds. i dg. de 13 – 17h)
ANCB (Aedes Network Campus Berlin)
Christinenstr. 18-19. 10119 Berlin
Jornada de conferències: divendres 14 de gener
17.00 – 17.30h: Salutacions a càrrec de Hans-Jürgen Commerell, Director d’Aedes, i Martí Estruch Axmacher, Delegat del Govern de Catalunya a Alemanya.
Presentació per part de l’equip Something Fantastic i dels Comissaris de l’exposició.
17.30 – 18.30h: Conferències Francisco Cifuentes / Josep Bunyesc / David Tapias i Núria Salvadó
18.30 – 18.50h: Coffee-Break
18.50 – 19.30h: Conferències Unparelld’arquitectes / H arquitectes
19.30 – 20.00h: Conclusió Something Fantastic
20.00 – 20.30h: Debat moderat per Andreas Ruby
20.30h: Bufet
Per assistir a les conferències i al debat és necessari registrar-se a: deutschland@gencat.cat
+ informació:
· website “Matèria sensible”
· Delegació de la Generalitat a Alemanya
· Galeria Aedes (ANCB)
Arxivat sota Cultura, Esdeveniments, Exposicions
“I ara, què?” per Jordi Badia

Article publicat al diari Ara, el dimarts 11 de gener de 2011.
Per descarregar-vos el pdf, cliqueu aquí.
“L’arquitecte” al Teatre Lliure

“L’arquitecte”
Autor: David Greig
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Marta Angelat, Pere Arquillué, Pol López Insa, Lluïsa Mallol, Jordi Martínez, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins
Teatre Lliure, del 12 de gener al 13 de febrer de 2010
L’ascensió i la caiguda de Leo Black, un idealista i idolatrat arquitecte. Les seves visions fabuloses s’esfondren alhora que la seva família quan topen amb la crua realitat.
“Leo Black és arquitecte i pare de família. És un arquitecte responsable i un pare responsable. Un bon arquitecte i un bon pare. Es preocupa pels seus i es preocupa per fer bé la seva feina. Vol fer les coses el millor possible, vol que tot surti bé. Ho ha projectat tot amb cura. Però les coses no són com ell esperava. Les coses no s’assemblen gens a allò que ell havia projectat. La seva família no és feliç i les seves cases no fan feliços a aquells que les habiten.
L’arquitecte és una obra sobre el fracàs. Sobre la irremeiable necessitat d’assumir el fracàs. El fracàs d’un projecte, d’una visió, d’una idea. El món, la realitat, la vida, erosiona les idees. De vegades les escup. O les perverteix, les traeix, les mata. Allò que funcionava sobre el plànol, no es sosté en el món real. Això és culpa de l’arquitecte? No. Així doncs, és culpa del món? No. Allò que fa més inquietant (i interessant) la peça de David Greig és l’absència de culpables. En algun moment s’ha comés un error irreparable i ningú en té la culpa. L’arquitecte és una tragèdia sense herois. Una tragèdia urbana i contemporània que ens diu: de vegades s’ha de tornar a començar. No importa la mida que tingui allò que haguem construït, no importa que ens ho estimem molt o poc o fins i tot que la idea, la punyetera idea que fundava el projecte fos bona. De vegades ens ho hem de carregar. De vegades hem de destruir per a tornar a construir. No hi ha reforma, no hi ha pacte. De vegades hem d’acceptar el fracàs.
Set personatges que es perden i es troben dins una ciutat. Urbanisme i família. Grans edificis. Petites obsessions. Confusió, desconcert, ansietat. Por, esperança, somnis. Una road-movie. Una farsa familiar. Una tragèdia no del tot “grega”. Un blues. Una cançó dels Smiths. Tot això és, per a mi, L’arquitecte.”
Julio Manrique
+ info:
· web del Teatre Lliure
· dossier de premsa
· “Julio Manrique s’acomiada del Lliure amb L’arquitecte” (Cultura i Oci)
· “El Lliure inicia el 2011 amb “L’Arquitecte”, una història sobre el fracàs” (La malla)
Arxivat sota Cultura, Esdeveniments
Frases : Laozi (o Lao Tse)
“Trenta radis convergeixen cap al centre d’una roda, però és el buit del centre el que fa útil la roda.
Amb argila es modela un recipient, però és precisament l’espai que no conté argila el que utilitzem com a recipient.
Obrim portes i finestres en una casa, però és pels seus espais buits que podem utilitzar-la.
Així, de l’existència provenen les coses i de la no existència la seva utilitat.”
(Laozi o Lao Tse)
Arxivat sota Frases
“Um filme falado”

Títol: “Um filme falado” (Una pel·lícula parlada)
Director: Manoel de Oliveira
Guió: Manoel de Oliveira
Actors principals: Leonor Silveira, John Malkovich, Catherine Deneuve, Irene Papas, Stefania Sandrelli
Any: 2003
Gènere: drama
Sinopsi
Rosa Maria, una jove professora d’història de la Universitat de Lisboa, es disposa a realitzar un creuer pel Mediterrani amb la seva filla, per acabar arribant a Bombai, on ha de trobar-se amb el seu marit. El vaixell fa escala a diverses ciutats i llocs que han estat el bressol de la civilització mediterrània (les ruïnes de Pompeia, Atenes, les piràmides d’Egipte, Istanbul,…), de manera que el creuer es converteix en una mena de viatge iniciàtic.
Les coneixences que Rosa Maria fa al vaixell permeten establir uns diàlegs on cadascú parla la seva llengua d’origen i tothom s’entén, recreant així una espècie de Babel idíl·lica.
Aquest recorregut en vaixell permet revisitar, també, les ruïnes arquitectòniques d’aquestes antigues civilitzacions com les piràmides de l’Antic Egipte o l’Acròpoli d’Atenes.
Alhora, és un fantàstic homenatge a la cultura mediterrània en general i a la seva rica diversitat lingüística en particular.
+ info: labutaca / 39escalones / proscritos / wikipedia
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Agenda Arquitectura BCN. Gener 2011
exposicions
Prototips de treball. Dissenya, fabrica, prova! DHUB. + info
Per laberints. CCCB. + info
Model hospitalari català. COAC. + info
1021 dies de mercat i memòria. Mercat de Sant Antoni. Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver. + info
“For sale” de Santiago Cirugeda. ADN Galeria. + info
If you lived here still. La Virreina Centre de la Imatge. + info
Premis Delta. 50 anys amb el disseny. 1960-2010. Palau Robert. + info: FAD / Palau Robert
itineraris urbans i visites arquitectòniques
La Fundació Miró: un edifici mediterrani. Fundació Miró. + info: Fundació Miró / El globus vermell
Arxivat sota Agenda Arquitectura, Cultura, Exposicions
Frases : Souto de Moura
“Per fer coses boniques cal perdre la por a fer-ne de lletges” (Eduardo Souto de Moura)
Arxivat sota Frases






