“Si et donen paper pautat, utilitza l’altre costat” (Juan Ramón Jiménez)
Arxiu mensual: octubre 2010
“Bād mā rā Khāhad bord”
Títol: “Bād mā rā Khāhad bord” (El vent ens portarà)
Director: Abbas Kiarostami
Guió: Abbas Kiarostami
Actors principals: Behzad Dourani
Any: 1999
Gènere: drama
Sinopsi
Un equip de rodatge de Teheran arriba a Siah Dareh, un petit poble del Kurdistan iranià, per documentar discretament la cerimònia fúnebre tradicional, però la mort de la vella, que té “100 o 150 anys” segons el seu nét, no acaba d’arribar.
La presència del l’equip provocarà una petita revolució entre els habitants del poble, convençuts que els membres del rodatge són en realitat cercadors d’un tresor que es troba al cementiri local.
La pel·lícula tracta sobre l’espera, el temps que transcorre mentre s’espera la mort de la dona, i se centra en la figura de Behzad, el director de l’equip, i en els vincles o relacions que va establint amb la gent del lloc.
En la seva coneguda articulació entre ficció i documental, Kiarostami fa un film escamotejant gairebé la meitat de la realitat. Evita acuradament el contraplà, i així l’espectador ha de completar els diàlegs amb la seva imaginació. Kiarostami fa un art de l’ocultació, i l’espectador passa a tenir un rol actiu en l’obra. Si la primera presa és un camí zigzaguejant, la sinuositat es repeteix en l’ascens al cementiri, en el viatge amb moto d’un vellet que dóna lliçons de vida, en l’increïble recorregut que fa una poma al caure a terra i, finalment, en les corbes del rierol de la presa final. La meravellosa arquitectura laberíntica del poble porta als habitants a moure’s entre cases superposades, passant d’una escala a una terrassa, i d’aquesta a un carrer, en un itinerari que s’agermana amb els altres recorreguts. Kiarostami va ser també pintor i, com els clàssics, repeteix el traç en zigzag.
+ info: cineismo / filmaffinity / wikipedia
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Action Art / Urban Action (Composició)
Exercicis pràctics que van haver de fer els alumnes d’arquitectura a l’assignatura “Composició”
Alumnes: Gianluca Discalzi; Maria Chiara Morganti; Luca Dalloglio
Alumnes: Albir; Argemí; Casadevall; Clarà; Ponce; Serra
Alumnes: Orlando; Moeller; Menicucci; Civieta
Alumnes: Marc Coll; Sergio Aparici; Carlos Sabater; Borja Abasolo
Alumnes: Jaume Lull; ???
Arxivat sota Actualitat ESARQ
Entrevistes Professors: Judith Urbano
Qüestionari ràpid
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Introducció a la Història de l’Art i de l’Arquitectura (1er), Composició 1 (2n), Composició 4 (3r), Artists and architects: constructing culture (5è)
Tria
Una ciutat que funcioni: Barcelona, tot i que podem millorar sempre
Una ciutat que no funcioni: En totes hi ha coses que no funcionen
Un paisatge agradable: La platja i el mar a l’hivern i a l’estiu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un paisatge desagradable: Suburbis, fàbriques amb fum
Un llibre que t’hagi agradat: Els set llibres de Harry Potter en anglès,i, en plan més seriós Les metamorfosi d’Ovidi
Un llibre que no hagis acabat: Curiosament, La historiadora, d’Elizabeth Kostova
Una pel·lícula: El imperio del sol de Steven Spielberg
Una exposició: No en tinc cap de preferida, m’agraden sobretot les de pintura, de qualsevol època i fins les avantguardes.
Un disc: Qualsevol dels Beatles
Un artista: Picasso
Un arquitecte: Gaudí
Un plat: No tinc manies per menjar
Un esport: Anar en bicicleta
Preguntes
De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que sàpiguen distingir els diferents moviments en arquitectura, pintura i escultura i identificar-los en la seva època.
Podries definir-ho també en una paraula?
Història de l’art!!
Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Haurien de llegir més i visitar més museus.
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Penso que han de llegir més, els llibres són una gran font de coneixement però entenc que per llegir has de tenir una disposició prèvia, sense estrès, amb calma i interès. De les bibliografies que els professors donen als alumnes, quants llibres han llegit? Estic segura que molts d’ells, cap ni un. Això és greu.
Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Jo no sóc arquitecta, sóc historiadora de l’art. Li diria que al principi cal sacrifici, moltes ganes i empenta. I donar molt per poc. Cal molta paciència per passar pel tub de moltes coses. Poc a poc, arriben els guanys.
Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Defensaré la tesi doctoral abans de final d’any. Col·laboro en el projecte museogràfic de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. Formo part d’un grup de recerca sobre el segle XIX amb l’UB.
Algun secret (in)confessable?
Sóc molt transparent, no tinc secrets.
Què en destacaries d’una o un d’ells?
La Casa Amatller és una gran casa modernista que finalment s’obrirà al públic per mostrar no només el continent si no també el contingut, ja que tot el mobiliari és original de 1900 i a més conté una col·lecció de vidre antic (sobretot d’època romana), retaules gòtics, escultura romànica, etc. Crec que Barcelona guanyarà un gran espai que no tindrà res que envejar a la seva veïna, per exemple, la Casa Batlló.
Com veus Barcelona en l’actualitat?
Sóc molt barcelonina i potser sóc poc objectiva, però sempre m’ha agradat molt la meva ciutat. La globalització em molesta una mica en quan a que les grans empreses eclipsen el petit comerç que és el que dóna encant a un barri, a un carrer… tant Starbucks, McDonald’s, H&M, Zara…tot és igual! Aquí i a qualsevol altra ciutat del món…això no m’agrada massa però és el que hi ha…
Què li sobra?
Especulació, és una vergonya! I també sobren alguns edificis, l’ego dels arquitectes és tan gran!!!! (ho sento molt…glups!)
Què li falta?
Polítics que pensin més en la ciutadania i en les necessitats reals de Barcelona.
Què veus de l’Esarq que la faci diferent?
M’agrada el professorat, que és més jove que en altres escoles, és una mirada més creativa.
Què en destacaries?
Evidentment destaco la personalització. Penso que els alumnes no es donen compte (alguns) de la sort que tenen amb el tracte tan proper que els hi donem. Si anessin a la pública!!! Jo encara pateixo la seva burocratització per temes de doctorat i és increïble, tarden mesos a contestar-te de qualsevol petita cosa!!
Com penses que l’Esarq podria millorar?
De moltes maneres, per que sempre es pot millorar. Mai s’és perfecte! Podem millorar en organització, en comunicació, en docència, no vol dir que cap d’aquestes coses estiguin malament, però en totes podem arreglar detalls, segur!
Arxivat sota Entrevistes
Master in International Cooperation: Maria Elena Martin Zequeira
Arxivat sota Actualitat ESARQ, Masters ESARQ
Frases : Shigeru Ban
“Procuro evitar detalls molt sofisticats. De fet, intento que els detalls desapareixin” (Shigeru Ban > web pròpia / wikipedia)
Arxivat sota Frases
“The Truman show”
Títol: “The Truman show” (El show de Truman)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Actors principals: Jim Carrey, Ed Harris, Laura Linney, Noah Emmerich
Any: 1998
Gènere: comèdia dramàtica
Sinopsi
Truman Burbank és un home corrent i una mica innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Porta tota la vida allà i mai no ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos el fan sospitar que alguna cosa estranya succeeix.
Truman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. D’altra banda, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix.
Es podria dir, també, que la pel·lícula és una adaptació del Mite de la caverna de Plató, on Truman és el presoner per tota la vida que no coneix un altre món més que la projecció del món real, l’escenari que s’ha posat davant seu.
La vida de Truman transcorre en un marc idíl·lic: una petita població americana de cases de fusta i tanques blanques que sembla extreta d’un dibuix de Norman Rockwell. L’escenari és tan “perfecte” que l’espectador podria pensar que es tracta d’un enorme decorat. De fet, els productors de la pel·lícula van arribar a considerar construir-ne un als seus estudis de Los Angeles. No obstant això, i de forma paradoxal, allò que en la ficció és un decorat es va filmar en un lloc real: Seaside, un poble de vacances a la costa de Florida projectat als anys 80 per dos urbanistes de Miami, els arquitectes Andrés Duany i Elizabeth Plater-Zyberk. Seaside, a més, s’ha convertit en el símbol del ‘nou urbanisme’ nord-americà, en el mascaró de proa d’un moviment urbanístic hostil a la modernitat que es va iniciar simultàniament fa tres dècades a banda i banda de l’Atlàntic.
+ info: viquipèdia / filmaffinity
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Concurs “VHOM” (ArchMedium)
Se propone el diseño de un nuevo edificio, la Viena House of Music, un proyecto que por su programa está llamado a convertirse en un importante lazo de unión entre la historia y el presente de la ciudad.
El concurso lo organiza ArchMedium, que se dedica a la organización de concursos de Arquitectura exclusivos para estudiantes. La intención es ofrecer a los estudiantes la posibilidad de participar en concursos académicos de Arquitectura, Diseño y Urbanismo bajo las mismas condiciones que en los concursos profesionales.
+ info: www.archmedium.com
Arxivat sota Concurs
Premios LAMP de iluminación
La luz es un elemento fundamental para la vida y un aspecto clave de cualquier proyecto arquitectónico. Este concurso premia los proyectos que han resuelto de forma sobresaliente la iluminación arquitectónica de un espacio exterior o interior, creando una sinergia positiva entre arquitectura, interiorismo, paisajismo e iluminación. Los Premios Lamp Lighting Solutions valoran la creatividad, la innovación y la sostenibilidad de los proyectos de iluminación; sin importar el fabricante o la marca de las luminarias empleadas en el proyecto.
descargar pdf: aquí
+ info: www.lamp.es/premios
Arxivat sota Concurs
Frases : Alberto Campo Baeza
“Quan per fi un arquitecte descobreix que la llum és el tema principal de l’Arquitectura, comença a entendre alguna cosa, comença a ser un veritable arquitecte” (Alberto Campo Baeza > web pròpia / wikipedia)
Arxivat sota Frases
48h Open House Barcelona
48h Open House Barcelona és un gran esdeveniment cívic i cultural que preveu obrir, durant aquest cap de setmana (16 i 17 d’octubre), prop de 130 edificis de tot tipus, forma i mida imaginables, a la ciutat de Barcelona i dirigits als seus habitants.
‘Open House’ és un concepte simple però a l’hora contundent, que ofereix l’oportunitat de conèixer i experimentar l’arquitectura de forma excepcional i completament de franc. Les activitats de l’Open House conviden a tothom a explorar i entendre el valor d’un espai ben construït i dissenyat.
+ info: aquí
Arxivat sota Barcelona, Cultura, Esdeveniments
“La Cité des enfants perdus”
Títol: “La Cité des enfants perdus” (La ciutat dels nens perduts)
Director: Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro
Guió: Jean-Pierre Jeunet, Marc Caro, Gilles Adrien
Actors principals: Ron Perlman, Daniel Emilfork, Judith Vittet, Dominique Pinon
Any: 1995
Gènere: fantàstic
Sinopsi
Una ciutat guarda un secret. Els nens que solien omplir els seus carrers estan desapareixent un a un i ningú no sap on són ni per què se n’han anat.
Però sobre una plataforma marina perduda en la boira, més enllà del vell camp de mines, el malvat Krank envelleix prematurament perquè li falta una dimensió essencial: la facultat de somiar. I és per això, per robar-los els seus somnis, que rapta als nens de la ciutat.
L’escenografia de la pel·lícula, plena d’homenatges a cineastes com Terry Gilliam i Jean Cocteau, mostra un món fosc, barroc i tenebrós, gairebé apocalíptic. Com a “Delicatessen” Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro descriuen un univers en decadència, que s’esquerda, es marceix i cau a trossos. La ciutat-presó on Krank reté els joves segrestats, per exemple, sembla una espècie de Venècia construïda durant la revolució industrial, un món molt semblant al dels llibres de Charles Dickens.
+ info: filmaffinity / wikipedia / bloggermania
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Congreso INTA34 (World Urban Development Congress)
La Diputación Foral de Gipuzkoa y Gipuzkoa Aurrera acogen el 34° Congreso Mundial de Desarrollo Urbano de INTA. El Congreso INTA 34, que tendrá lugar en la exquisita ciudad de San Sebastián, reunirá a responsables políticos, profesionales y pensadores globales para reconsiderar los activos de las regiones urbanas más allá del mañana.
El Congreso se enfocará en los principales instrumentos de desarrollo para el cambio, como las infraestructuras inteligentes, los nuevos modelos de espacios de trabajo, las divisiones “difuminadas” entre centro y periferia, la innovación y las nuevas tecnologías en cuanto a la sostenibilidad y la conectividad de las ciudades. Las intervenciones abordarán la cuestión de cómo aprovechar estas nuevas oportunidades para las regiones de tamaño medio y los entornos periféricos. ¿Cuáles son las políticas e instrumentos específicos que estarán disponibles para impulsar el crecimiento y la competitividad, para atraer y crear nuevos talentos? ¿Cuáles son las guías y los obstáculos para la innovación y el liderazgo en los territorios? ¿Cómo sentar las bases de la próxima generación de infraestructuras para el desarrollo regional?
Donostia-San Sebastián
24-28 octubre 2010
+ info: aquí
Arxivat sota Cultura, Esdeveniments
Workshop “Start a project now / Barcelona opina”
Com a cloenda del Simpòsium Internacional d’Arquitectura Jove que tindrà lloc a Barcelona entre el 14 i el 16 d’octubre, s’ha programat el Workshop “Start a project now / Barcelona Opina” amb l’objectiu de realitzar una consulta ciutadana oberta i democràtica, però també lúdica, per recollir l’opinió de la gent sobre la ciutat de Barcelona (allò que els agrada i allò que els desagrada), dada fonamental per començar a plantejar les necessitats i prioritats urbanes.
El workshop se celebrarà el proper dissabte 16 d’octubre a la Plaça Nova de Barcelona, però ja s’ha estrenat la seva versió digital al blog: http://barcelonaopina.wordpress.com/. Ja podeu deixar-hi la vostra opinió o comentari!
Arxivat sota Barcelona, Cultura, Esdeveniments
Frases : Josep Quetglas
“Le Corbusier és als estudiants d’arquitectura el mateix que els macarrons als nens petits: un plat gustós i fàcil de digerir” (Josep Quetglas)
Arxivat sota Frases
CIBARQ. 4º Congreso Internacional de Arquitectura, Ciudad y Energía
La Energía es un recurso vital, materia prima de la actividad humana que paulatinamente cobra mayor importancia en nuestra sociedad. En CENER estamos convencidos de que un futuro sostenible pasa ineludiblemente por el equilibrio entre la actividad humana y la capacidad de regeneración de los ecosistemas que soportan esa actividad. Este debate que influye directamente en la forma en la que entendemos nuestras ciudades y la forma de habitarlas.
CIBARQ10, 4º Congreso Internacional de Arquitectura, Ciudad y Energía, se consolida como foro de reflexión abierta y crítica sobre este equilibrio, que nos habla de las diferentes conexiones entre los elementos que configuran La Ciudad – espacio público, edificios, infraestructuras y gente – y de su necesaria re-ordenación en busca de un modelo más eficiente, más humano y más sano.
Pamplona, 21 y 22 de octubre de 2010
+ info: aquí
Arxivat sota Cultura, Esdeveniments
“Smoke”
Director: Wayne Wang
Guió: Paul Auster
Actors principals: Harvey Keitel, William Hurt, Ashley Judd, Forest Whitaker.
Any: 1995
Gènere: comèdia i drama
Sinopsi
Brooklyn, Nova York, estiu de 1987. Auggie Wren, el venedor de l’estanc situat a l’encreuament de Prospect Park West Avenue i 16th Street, és el gran confident de tot un grup de persones que freqüenta el seu estanc.
La pel·lícula acaba amb el preciós “Conte de Nadal” d’Auggie Wren (el qual, escrit prèviament per Paul Auster, va ser el que va inspirar el guió posterior de la pel·lícula), primer explicat verbalment per Auggie (Harvey Keitel) i després descrit amb imatges i subratllat amb la música de Tom Waits.
Smoke esdevé un emotiu retrat del barri on està situat l’estanc, entenent “barri” en el seu sentit més ampli, des de la seva configuració física i espacial, fins a les relacions personals que s’hi estableixen entre els seus habitants, passant pels lligams emocionals més íntims (records, històries personals,…) que cadascú hi ha travat al llarg del temps.
La pel·lícula va tenir una continuació titulada Blue in the Face, que seguia a part dels personatges de la primera i n’introduïa alguns nous.
+ info: filmaffinity / wikipedia
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Estrena de “How much does your building weigh, Mr. Foster?”
Demà s’estrena als Cinemes Verdi de Barcelona el documental “How much does your building weigh, Mr. Foster?”
+ info: aquí
Arxivat sota Cinema i Arquitectura, Cultura
Concurso “Museo Internacional de los Volcanes (IMOV) en Lanzarote”
ARQUIDEAS, empresa dedicada a la difusión y organización de concursos de arquitectura, se complace en invitar a todos los estudiantes de arquitectura del panorama internacional, al concurso de ideas “Museo Internacional de los Volcanes (IMOV) en Lanzarote” a llevarse a cabo entre los meses de Septiembre de 2010 y Febrero de 2011.
El objetivo del concurso es seleccionar la mejor idea para el Museo Internacional de los Volvanes (IMOV) situado en el ámbito vulcanológico de Timanfaya, en la isla de Lanzarote.
Se prestará especial atención a su emplazamiento y propuesta de relación con el entorno, así como a la resolución del programa de necesidades propuesto en las Bases del concurso.
Arxivat sota Concurs
eme3 (International Architecture Festival)
eme3 nace en 1999 como un “mercado” de arquitectura vanguardista. Su estructura se basa en los mercados tradicionales, donde la multiplicidad de propuestas ofrece lecturas variables. Por su formato ha sido, y es, un concepto único en el mundo.
eme3 es un “mercado” de arquitectura para proyectos a escala 1:1, en una superficie de 1.000 m2 donde cada proyecto dispone de 16 m3 para mostrar su propuesta sea conceptual o formal.
eme3 brinda al arquitecto un espacio físico e interactivo donde expresar sus ideas. También ofrece al visitante la posibilidad de descubrir la arquitectura emergente, así como la posibilidad de debatir y reflexionar con arquitectos y creadores de renombre internacional.
Se trata de reunir a los nuevos creadores de las arquitecturas emergentes en un espacio de experimentación, exposición y debate. Plantear pues, desde la arquitectura, temas de actualidad intentando dar salida a problemas concretos. Durante los tres días en los que transcurre, el “mercado” acoge una serie de conferencias, debates, proyecciones audiovisuales y talleres.
Barcelona, del 6 al 9 d’octubre de 2010
+ info: aquí
Arxivat sota Cultura, Esdeveniments
Master in International Cooperation: C. Mendoza, G. Carnevali, P. Vall
Arxivat sota Actualitat ESARQ, Masters ESARQ
Frases : Alvar Aalto
“L’autèntica essència de l’arquitectura consisteix en una reminiscència variada i en desenvolupament de la vida orgànica natural. Aquest és l’unic estil vertader en arquitectura” (Alvar Aalto)
Arxivat sota Frases
